Resultats de la cerca

Ha mostrat el seu treball arreu d’Europa i Amèrica Entre les seves exposicions individuals destaquen les realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona 1979, la Fundació Espais de Girona 1987 i 2003, la Bridgewater-Lustberg Gallery de Nova York 1989, la Drie 05 Gallery d’Amsterdam 1991, l’Institut of Contemporary Art de Londres 1994, la Galeria H 2 O de Barcelona 1995 i 2001 i el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 2002 i 2006 L’any 1992 creà la revista “AIRE”, que constitueix un ampli arxiu fotogràfic sobre l’art d’acció arreu de l’estat i, des de l’any 2000,…

Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu

L’ACCA és una associació de caràcter professional amb presència activa en la vida artística i cultural catalana Fundada l’any 1978, és la secció catalana de l’Associació Internacional de Crítics d’Art AICA, una ONG integrada per 4200 membres i més de 60 seccions arreu del món Des del 1982 concedeix els premis ACCA de la Crítica d’Art per l’Assemblea General a partir d’un debat obert i lliure sobre les exposicions, les iniciatives i els fets més remarcables de la temporada artística El símbol de l’ACCA fou creat expressament per Joan Miró i donat a l’associació l’any 1979

Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy 1911 i de París 1938-51 Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne Histoire de l’expansion de l’art français 1924-33, Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle 1925, L’art russe 2 volums, 1920-22, Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie 1930, Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie 1953 i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien 1955, on establí els fonaments dels estudis iconològics…

Llicenciada en història de l’art, es doctorà en belles arts amb una tesi sobre l’esmalt Deixeble i collaboradora d’Andreu Vilasís, s’ha especialitzat en història i tècnica de l’esmalt Des del 1978 és professora de l’Escola d’Arts Aplicades la Llotja de Barcelona Collabora, també, en el Centre d’Informació de l’Art de l’Esmalt 1983 i en la redacció de la revista L’Esmalt 1988, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou Des del 1981 exposa la seva obra, guardonada amb diversos premis internacionals, de la qual hi ha mostres en diversos museus arreu del món

L’art pop emfasitza l’accessibilitat, fins al punt de banalitzar-los, dels objectes de consum propis de l’anomenada “societat opulenta”, dels quals subratlla també la impersonalitat i el caràcter accessori i repetitiu Amb aquest propòsit, recorre a la juxtaposició, la seriació, l’aïllament i l’engrandiment dels objectes més quotidians per mitjà de tècniques de la publicitat Hom ha vist en l’art pop tant una denúncia com una exaltació de la societat de consum Sorgit a la fi dels anys cinquanta, s’ha estès ràpidament arreu del món occidental a partir dels dos focus originaris els…

Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els s IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato s IX i Sant'Ambrogio s X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia s XII L'estil romànic llombard influí de manera…

La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i…

Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina, al coll de…

Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Madrid Aconseguí una beca de la Diputació Foral de Navarra que li permeté estudiar a Anglaterra i a Itàlia Durant els anys setanta realitzà una activitat propera a l’art conceptual, amb installacions i muntatges de contingut social A la dècada següent, formà juntament amb altres escultors bascos un collectiu que investigava qüestions espacials i constructives L’any 1988 presentà a la Sala Montcada de Barcelona l’exposició Tramuntana Intervenció a l’espai , en què plantejava el procés de l’escultura i les seves implicacions morals, en el sentit de la…