Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
tríptic
Art
Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.
Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV
Pierre Francastel
Art
Historiador francès de l’art.
En els seus estudis Peinture et société 1950, Histoire de la peinture française 1955, Pour une sociologie de l’art méthode et problématique 1970, etc, bé que concep l’obra d’art dins un context social, mai no arriba a explicar la història de l’art en relació amb la societat, car en el fons veu aquesta història únicament com a història de les obres artístiques
art gòtic
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil…
Pietro Toesca
Art
Historiador italià de l’art.
D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951
natura morta
© Corel Professional Photos
Art
Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole: fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.
Com a gènere autònom, cal trobar-ne l’origen en el gòtic tardà i en l’inici del Renaixement Des de la segona meitat del s XVI fou més i més conreat i adquirí una importància que arriba fins avui Un moment de gran florida de la natura morta fou el s XVII JSánchez Cotán, FZurbarán i DVelázquez a la península Ibèrica Caravaggio a Itàlia FSnyders i PPRubens a Flandes Rembrandt a Holanda També en pintaren JBChardin, LMeléndez, FGoya, Vvan Gogh, PCézanne i EManel, entre altres És tema molt important per a diferents corrents pictòrics del s XX cubisme, surrealisme, hiperrealisme
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars…
duana
Art
Història
Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent; acollia fins i tot els gèneres de producció local subjectes a determinades imposicions, com, per exemple, a Catalunya, el cas dels draps subjectes al dret de la bolla.
La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…
Summa artis
Història
Art
Història general de l’art publicada a l’editorial Espasa Calpe per Josep Pijoan en castellà.
El primer volum aparegué el 1931 i fins al volum VIII aparegué l’obra sota els noms de JPijoan i MBCossío, tot i que aquest no hi arribà a collaborar Es reprengué l’edició a la postguerra 1944 i Pijoan personalment redactà fins al volum XVI 1963 els següents, ja mort ell, foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 És una obra molt personal, irregular i molt illustrada, que responia a un concepte ja impossible en l’època en què es començà a publicar, d’història general analítica redactada per un sol home Malgrat tot…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per…
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina