Resultats de la cerca

L’art psicopatològic és una gran ajuda per a la comprensió del seu estat, si hom el considera dins el context clínic i l’enquadra en la personalitat mòrbida de l’individu Els estudis dirigits vers les arts plàstiques —i, dins aquestes, especialment el dibuix i la pintura— s’han sistematitzat segons els quadres clínics En l' esquizofrènic hom descobreix un estil servit per una tècnica mòrbida original, possible gràcies a la part que ha romàs sana del seu psiquisme Estil i tècnica representen les possibilitats de “creació” de la malaltia Són de remarcar la gran riquesa simbòlica i la tendència…

Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la…

Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de…

Aquesta manera d’entendre l’art ha existit en totes les èpoques, si bé el terme clàssic pren carta de naturalització a la Grècia dels s VI i V aC Com totes les teories artístiques té un fort lligam amb les tendències filosòfiques, i, per tant, les expressions classicistes han anat sempre unides a les tendències moralistes de cada època La doctrina oposada al classicisme és el barroquisme, que essencialment es basa en el dubte de l’artista sobre la validesa dels postulats en què els classicistes creuen fermament El dubte condueix a la recerca de formes noves i això porta a un art més dinàmic i…

Utilitzat com a tècnica bàsica en la creació artística contemporània, permeté a Picasso i a Braque un contacte directe amb el món sensible i marcà l’evolució vers el període del cubisme sintètic Uns altres cubistes J Gris, F Kupka, N Altmann, etc i els dadaistes en els quals canvià de sentit, puix que no pretenien la creació d’una obra d’art, sinó la destrucció se’n serviren K Schwitters, M Ernst i els surrealistes hi excelliren amb una gran imaginació En el període d’entreguerres i posteriorment, el collage ha permès d’incorporar tota mena d’objectes i de detritus industrials a…

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de…

En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo