Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reticulat
Art
En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.
La paret interior té la mateixa forma que l’exterior o bé és simplement cilíndrica i de color diferent El reticulat en fals és aconseguit mitjançant la impressió d’un dibuix en buit
fosa
fosa blanca de matriu ferrítica amb grafit esferoidal (x 300)
© Fototeca.cat
Art
Tècnica escultòrica que permet l’obtenció de peces de metall.
Els materials emprats solen ésser el bronze per a l’escultura i l’or i l’argent per a l’orfebreria Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l’obtenció de peces massisses el coneixement del buidatge és més tardà Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes el de la cera perduda i el de l’arena El procediment de la cera perduda consisteix en la realització en cera d’un model de l’obra, que restarà destruït en el moment de la fosa El procediment de l’arena consisteix a modelar l’escultura per peces en caixes d’arena, on és posat el metall líquid després, les diferents peces…
Dominica Sánchez i Miralles
Art
Pintura
Escultura
Artista.
Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona Llotja, es dedicà primer a la pintura i al dibuix abans d’iniciar-se en la pràctica de l’escultura La transició a la tridimensionalitat sorgí de manera natural tot cercant donar volum a la forma plana La seva obra escultòrica, amb pocs canvis estilístics, s’inscriu en el constructivisme d’avantguarda Es caracteritza per una abstracció austera, de formes primàries i superfícies depurades Utilitza materials duradors, generalment planxes de ferro de poc gruix, soldades entre si, en les quals el buit i el ple estableixen un…
fornícula

Fornícula Capelleta de Sant Pere (Mataró)
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Construcció i obres públiques
Buit deixat en el gruix d’una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.
estria
Art
Mitjacanya en buit al llarg d’una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas.
Pot ésser d’aresta viva, bisellada, plana, salomònica, ornamentada, etc
tron

Tron reial del Parlament anglès
Art
Història
Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció.
És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a…
art japonès
art japonès El Temple d’or, a Kyoto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al Japó.
Té un caràcter religiós i civil alhora, és d’una gran elegància i un notable refinament i concedeix molta importància al buit L’arquitectura és en llinda, i empra gairebé únicament la fusta L’escultura empra fusta, metalls, vori i laca, però no té cap gran importància, car hi ha poca escultura religiosa i l’ornamentació no és mai exuberant La pintura utilitza les tècniques de l’aquarella i l’aiguada sobre suports de paper o seda, en forma de rotlles desplegables horitzontalment kakemono o verticalment makemono L’art japonès es divideix en diversos períodes El primer període…
motlle
Art
Qualsevol model buit o ple que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada o per a estampar-hi un dibuix.
horror vacui
Art
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’, utilitzada per a designar la tendència a cobrir del tot la superfície o l’espai d’una obra determinada.
Són nombrosos els exemples que hom en pot citar obres de l’art popular, del primitiu, del bizantí, de l’irlandès, de l’oriental, del barroc, etc Potser un dels exemples més illustratius és el de la decoració en l’art musulmà, un dels principis estètics més persistents del qual és el revestiment total de les superfícies, que impedeix les pauses entre els diferents motius ornamentals
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…