Resultats de la cerca

El nom procedeix de GCMecenes, que, per la seva actuació, passà a designar per antonomàsia qualsevol protector de literats o d’artistes

La seva formació es dividí entre la música, concretament el piano, i els estudis de ciències socials a la facultat de ciències polítiques de Madrid Vinculada a l’art conceptual, la seva activitat artística està bàsicament centrada en la realització d’installacions que conceben l’espai com a entorn i l’espectador com a receptor, a través de la problemàtica de la identitat de l’ésser humà com a ésser individual i els seus vincles socials El 1997 presentà La fosca del mirall a les sales de Can Palauet, a Mataró L’any 1998 realitzà el projecte La mirada del testigo El…

Estudià arquitectura a Madrid i ciències socials a Barcelona Inicialment treballà el ferro i la fusta com a materials bàsics, i n'afegí altres de rebuig Establert a Madrid el 1969, l’any següent hi realitzà la primera exposició individual, es vinculà amb el grup d’avantguarda Zaj i estigué molt influït per l’art conceptual Realitzà projectes de land-art , els anomenats “recorreguts”, i accions d’expressió corporal També realitzà diverses pellícules amb Baldomero Concejo Cuerpo en acción , 1974 Extensiones , 1975 Més endavant treballà en la manipulació i interacció de materials i…

La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català

Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid

Ha estudiat cinema i filosofia a la Universitat de Tel-Aviv, Israel, i és llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Barcelona, on és professor Cursà estudis musicals i en la seva videografia s’endevina una constant investigació de diverses disciplines i expressions de la creació contemporània, d’on sobresurt el seu desig de treballar el so i la imatge de manera parallela Dels seus nombrosos treballs destaquen La contemplación 2002 i La ciudad transformada 2007

Estudià medicina forense i ciències de la comunicació L’any 1990 fundà el collectiu d’artistes SEMEFO Servei Mèdic Forense El seu treball se centra en l’exploració de la mort a través de la fotografia, el vídeo, les installacions i la performance Alguns del temes tractats al llarg de la seva carrera són el dolor, la violència, el maltractament a la dona o la desigualtat social Entre les seves obres cal destacar Tumba portátil i Vaporización

Llicenciada en ciències socials i periodisme, l’any 1967 s’integrà en el grup Zaj  i des del 1975 publica articles culturals a diversos mitjans Les seves performances són una música de gestos en què el temps real és el que vehicula cada moviment, com a presència corporal que no improvisa L’any 1998 es presentà l’exposició Esther Ferrer De la acción al objeto y viceversa a Koldo Mitxelena de Sant Sebastià i al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla El seu treball fou seleccionat per al pavelló espanyol a la Biennal de Venècia del 1999 L’any 2008 rebé el Premio Nacional de…

Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos llenguatges, des de…