Resultats de la cerca

Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran…

Encara que la caracterització de la tipologia en classes i subclasses pot resultar complexa, esdevé més necessària com més vast i variat és el fenomen que cal estudiar En arquitectura, generalment és relativa a la funció, i més sovint a la configuració, de la planta i dels sistemes constructius i de la decoració La seva seriació ha estat objecte de la tractadística arquitectònica com a De Architectura , de Vitruvi, i als tractats renaixentistes, que no implica cap limitació a la llibertat de definició formal de l’artista, excepte en casos com el dels arquitectes neoclàssics, els…

La seva obra s’articula a l’entorn de la noció de perfecció i la seva representació metafòrica a través de formes pures que s’associen culturalment a aquest concepte L’enigma, la interrogació i la màgia s’entrecreuen amb la recerca de la identitat de la veritat i de la bellesa Aquesta recerca del sublim mostra un cert punt citacionista, com a versions personals i, per tant, parcials, d’autors literaris o de nocions filosòfiques heterogènies el budisme zen i la cultura japonesa durant uns anys residí en aquell país, la tradició occidental, especialment el Renaixement tardà, o les cultures de l…

Llicenciat en ciències polítiques i estudis africans, estudià a la Universitat de Witwatersrand 1973–76 Posteriorment, estudià art a la Johannesburg Art Foundation 1976–78 i mim i teatre a L’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq, París 1981–82 Durant la dècada dels vuitanta fou director artístic de diverses sèries de televisió i llargmetratges Dins l’àmbit teatral treballa com a actor, director i dissenyador, i també en espectacles de titelles És autor de nombrosos dibuixos per als seus projectes teatrals i per a les seves pellícules animades la primera, del 1989, que ha exposat en…

L’any 1938 es traslladà a Nova York, on residí des de llavors Representà aquest país al pavelló dels EUA a la Biennal de Venècia del 1993 Reivindicada per les generacions d’artistes més joves, la seva obra escultòrica ha estat reconeguda amb un cert retard La complexitat del seu llenguatge artístic i la radicalitat amb què emprèn certes propostes són trets fonamentals de la seva trajectòria Les referències sexuals del seu treball són polivalents La seva obra, marcada per l’empremta de vivències personals, es basa en la transgressió, la supressió dels límits entre els gèneres artístics, la…

Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…

Inicialment dedicat a la pintura, al final dels anys vuitanta es dedicà a les installacions, i la seva obra se centrà progressivament entorn de la reflexió sobre el seu procés i l’espai on és exhibida, sempre amb la presència d’un component fortament irònic, així com en les estratègies de la visió Participà en la III Mostra d’Art Català Sant Cugat del Vallès, 1983 i en el Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO El 1988 exposà individualment al palau Marc de Barcelona Proposicions El 1991 deixà Colònia i des del 1992 viu i treballa a…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…

El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…

Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…