Resultats de la cerca

La seva Histoire de l’Art 1909-21 —completada per l’assaig L’esprit des formes 1927—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització Fou un dels primers intellectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe

Aquesta denominació fou donada per HR Hitchcock i P Johnson en llur llibre The International Style Architecture since 1922 , on definiren les principals característiques d’aquest estil la concepció de l’arquitectura com a volum —no com a massa—, la idea que l’ordre —no la simetria axial— és el mitjà per a donar claredat al projecte arquitectònic i el rebuig de la decoració immotivada Un exemple important d’aquest estil és el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, de M van der Rohe

Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…

Utilitza la perspectiva per a reproduir imatges panoràmiques de les ciutats, representades amb molta minuciositat, i la figura humana hi pot ser present o no Aquest tipus de pintura, normalment de proporcions mitjanes o petites i destinada sovint a un públic integrat per viatgers a la recerca d’un record, s’estengué des de Venècia per la resta d’Europa Cal incloure dins el vedutisme tots els pintors que deriven d’aquesta concepció de la veduta ‘vista’, però els principals artistes d’aquest gènere de l’escola veneciana foren Il Canaletto , Bernardo Bellotto  i Francesco Guardi , mentre que de…

Els primers environaments com a tals foren duts a terme, en 1958-59, a la Reubern Gallery de Nova York per K Oldenburg, J Dine i A Kaprow, els quals empraren, com a materials, filats, cartons, palla, draps, cautxú, diaris, alumini i deixalles L’environament, però, pot consistir també en l’acumulació d’objectes diversos, l’associació entre objectes reals i artificials, la transformació d’aquests objectes, una concepció geomètrica, el treball en l’arquitectura o urbanisme, l’ús de la llum, fotografia o cinètica, etc Als Països Catalans, la primera mostra d’environament fou feta a…

La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca,…

Viu i treballa a Nova York Es donà a conèixer amb sèries d’objectes íntims i mobles quotidians urinaris, lavabos, desguassos, etc, tots ells concebuts com a receptacles del cos humà, que els transforma i els humanitza Al final dels anys vuitanta el seu treball derivà cap a installacions molt escenografiades en les quals introduí el cos des d’una concepció política Bé aïlladament o bé dins un context, són fragments o parts desmembrades fetes en motllos de cera o guix i semblen reals surten del mur o d’un sòcol i afronten temes com la sexualitat, la malaltia, la mort i la…

Format a l’Escola Eina de Barcelona, posteriorment hi exercí la docència Obrí un taller al Poblenou de Barcelona, on desenvolupà les seves propostes, que constitueixen una reflexió sobre l’espai, els objectes i el paisatge vehiculada a través d’installacions en què mostra una concepció conceptual de la pintura Dels seus treballs, molts de les quals exposats als espais de la Fundació Vila Casas , cal esmentar Sixteen thousand days on the roof 2011, la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira 2015-19, Anatomia d’una illa a ulls clucs 2017, al Museu de…