Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom…
esmalt
Placa de coberta d’un missal, en coure daurat i gravat amb esmalt champlevé, que representa l’escena del Calvari (segle XIII)
© Fototeca.cat
Art
Objecte adornat d’esmalt.
A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants exemplars a…
Gilberto Zorio
Art
Artista italià.
Els seus primers treballs s’inscriuen dins l’anomenat arte povera , al final dels anys seixanta Posteriorment anà incorporant materials tradicionals com el fang o el cuir, amb instruments sofisticats de ferro i coure D’aquesta manera estableix relacions complexes entre el món real i l’imaginari En alguns dels seus treballs alludeix a processos alquimistes i a la visualització del pensament, com a la sèrie Per purificare la parola , que mostra diversos elements entrecreuats en equilibri precari
Rosa Tarruella i Planas
Art
Artista plàstica i pedagoga.
Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la installació i el…
Xavier Bulbena i Moreu
Art
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, escenògraf i dissenyador.
Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la…
miniatura
miniatura de Micaela de Desmaisières (1836), per Vicent López
© Fototeca.cat
Art
Tipus de retrat conreat principalment a partir del segle XVI, en especial per a medallons i per a decoració d’objectes; estilísticament està desvinculat de la miniatura pròpia dels manuscrits i presenta, per contra, estretes relacions amb la pintura.
Les tècniques i els materials emprats foren variats a l’oli damunt làmines metàlliques —estany, argent, coure—, damunt vori i a l’esmalt, etc Importants pintors efectuaren, com una faceta més, retrats en miniatura ABronzino, Il Parmigianino, els Clouet, HFragonard, FGoya, etc Entre els artistes que s’hi dedicaren quasi exclusivament es destaquen, a la Gran Bretanya, IOliver segle XVI, SCooper segle XVII i RCosway segle XVIII a França, JPetitot segle XVII a Itàlia, RCarriera i a la península Ibèrica, F de Liaño segle XVII i FAMeléndez L’aparició, al segle XIX, de la fotografia…
punta seca
Art
Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.
Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués, JMiró, FGrau-…
talla dolça
Art
Gravat calcogràfic en el qual les incisions damunt la planxa d’acer o coure han estat traçades mitjançant la utilització del burí, l’aiguafort o la punta seca.
D’ençà del s XIX, certs autors que tracten el tema guarden aquesta denominació només per a quan fan referència al burí i n'exclouen tota altra tècnica
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
art africà
Art
Art dels pobles de l’Àfrica negra.
Al darrer quart del segle XIX es desvetllà el seu coneixement i el seu estudi, però no fou veritablement apreciat fins que, al començament del segle XX, alguns pintors fauves , cubistes i escriptors Guillaume Apollinaire, Blaise Cendrars en proclamaren les excellències Els estudis posteriors han permès de reconèixer la diversitat d’estils, d’aprofundir les significacions religioses o màgiques i estètiques en els simbolismes entorn de l’autoritat i del culte als avantpassats L’escultura és l’art fonamental de l’Africa negra i la fusta el material més corrent, però també són utilitzats la…