Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Patrícia Núñez
Art
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora gràfica, més coneguda per Pati Núñez.
Es formà a l’Escola Eina de Barcelona i és membre del Foment de les Arts i el Disseny FAD des del 1978 S'ha especialitzat en la creació d’imatge corporativa i de producte, i en campanyes de comunicació gràfica Ha guanyat les edicions del 1983, 1985, 1986, 1988, 1992, 1994, 1996 i 1999 dels premis Laus, creats pel FAD L’any 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya
Roser Capdevila i Valls
Art
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha rebut nombrosos premis el…
exlibris
exlibris d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Art
Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.
En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous…
Tony Cragg
Art
Artista britànic.
Des de l’any 1977 viu a Wuppertal Alemanya La seva obra se centra en treballs escultòrics i installacions realitzades amb volums Treballa amb materials diversos com ceràmica, fusta, vidre, poliestirè, objectes prefabricats, bronze o pedra, i incorpora objectes i imatges de la vida quotidiana i objectes de rebuig creats pel mateix cicle de consumisme Durant la dècada dels vuitanta fou inclòs amb altres escultors britànics en l’anomenada “New British Sculpture” Al final dels anys vuitanta amplià el seu repertori i les referències a la ciència Al principi dels noranta féu “paisatges…
saló
Art
Exposició pública periòdica, especialment de Belles Arts, sovint organitzada per una entitat o unes entitats oficials o paraoficials.
Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el Salon de la…
Salvador Ortiga i Torres
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Artista polifacètic (cartellista, dibuixant, decorador, pintor, etc.), avantguardista, militant d’esquerres i de prometedora i curta trajectòria estroncada per la Guerra Civil.
Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què visqué i,…
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
art psicopatològic
Art
Manifestació artística del malalt mental.
L’art psicopatològic és una gran ajuda per a la comprensió del seu estat, si hom el considera dins el context clínic i l’enquadra en la personalitat mòrbida de l’individu Els estudis dirigits vers les arts plàstiques —i, dins aquestes, especialment el dibuix i la pintura— s’han sistematitzat segons els quadres clínics En l' esquizofrènic hom descobreix un estil servit per una tècnica mòrbida original, possible gràcies a la part que ha romàs sana del seu psiquisme Estil i tècnica representen les possibilitats de “creació” de la malaltia Són de remarcar la gran riquesa simbòlica i la tendència…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
art brut
Art
Denominació que rebé la col·lecció organitzada el 1947 i exposada el 1967 al museu d’arts decoratives de París pel pintor Jean Dubuffet a base d’objectes trobats, creats o pintats per primitius, nens i dements, i que presentaven unes característiques d’immediatesa ingènua i de curiositat casual.
Aquest nom és donat també, per extensió, a aquelles obres alliberades de la cultura ambiental Jean Dubuffet, com a teòric i creador, donà valor a l’objecte, com ja li n'havien donat Marcel Duchamp i Pablo Ruiz Picasso, i en creà una sèrie amb materials inusitats en l’art