Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
kitsch
Art
Concepte artístic que hom defineix generalment, bé que no exactament, com a mal gust.
És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat
iconografia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la temàtica d’una obra.
Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i allegòrics Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s XVI Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració…
Fluxus
Art
Moviment artístic dels primers anys seixanta consistent en la realització d’actes creatius centrats en el concepte de participació.
Nascut a Nova York, passà també a Europa i es desenvolupà els anys seixanta i setanta com un moviment experimental radical Incorporà a les seves accions la filosofia i les formes del happening , amb treballs molt poc convencionals en què intervenen diferents disciplines i es vol trencar la barrera entre art i públic, tot manifestant el caràcter estètic de la vida quotidiana Georges Maciunas en fou l’impulsor i aglutinà un collectiu d’artistes, escriptors, compositors, directors de cinema i actors que no responien a un estil determinat sinó a una actitud alternativa davant de la…
environament
Art
Muntatge, decoració o ambientació artístiques d’un espai determinat amb objectes, materials tàctils, visuals, sonors i olfactius, els quals tenen com a fi produir un determinat «clima» per a l’espectador.
Els primers environaments com a tals foren duts a terme, en 1958-59, a la Reubern Gallery de Nova York per K Oldenburg, J Dine i A Kaprow, els quals empraren, com a materials, filats, cartons, palla, draps, cautxú, diaris, alumini i deixalles L’environament, però, pot consistir també en l’acumulació d’objectes diversos, l’associació entre objectes reals i artificials, la transformació d’aquests objectes, una concepció geomètrica, el treball en l’arquitectura o urbanisme, l’ús de la llum, fotografia o cinètica, etc Als Països Catalans, la primera mostra d’environament fou feta a Eina l’any…
exlibris
exlibris d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Art
Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.
En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous temes Hi…
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
kílim
Indústria tèxtil
Art
Nom pel qual és conegut un determinat tipus de catifa de dues cares produït a l’Àsia occidental (especialment a l’Anatòlia) pel procediment del tapís (baix lliç).
Es caracteritza pels seus dibuixos geomètrics
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
dibuix
Jove Bacus, dibuix del déu Bacus realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…