Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del…

Llicenciat en dret, estudià sociologia i història de l’Art a la Sorbona, on fou ajudant de Pierre Francastel Des del 1968 fou professor a la Universidad Autónoma de Madrid i, després, catedràtic de la Universidad Complutense Entre d’altres, publicà La peinture espagnole 1962 Vision et symboles dans la peinture espagnole au siècle d’or 1968 El pintor de artesano a artista 1976 Zurbarán 1976, amb Josep Gudiol i Diego Velázquez 1983 També és autor d’obres literàries

És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra…

Master en història de l’art per la universitat de Colúmbia, s’inicià en l’activitat artística el 1947 i fou professor en diverses institucions, entre les quals el California Institute of Arts 1966-1974 i la universiat de California San Diego 1974-1993 El seu treball se centra en la realització de happenings , entesos com a esdeveniments que necessiten la participació de l’espectador, al marge de les institucions artístiques Estudià música amb John Cage, de qui utilitza la idea de canvi i d’indeterminació L’any 1958 publicà un article a la revista Art News en el qual proposava l’…

Format a la Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona 1946-56, sota el mestratge de Miquel Soldevila, posteriorment feu estades a París, Llemotges, Florència i Roma Després d’haver participat en diverses collectives l’any 1968 exposà amb el seu germà  Andreu  a Barcelona Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986 També ha exposat a Andorra, Brusselles, Castelló, Igualada, Madrid, Mallorca, Montecarlo, Mont-real, París, Reus, Vic, etc Ha participat en les biennals de Llemotges —hi ha estat invitat d’honor el 1986— i en les exposicions d’esmalts de Ginebra, Deidesheim, Tòquio,…

Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte collaboratiu i d’…

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…

Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’aproximen…

Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940 Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc— per Amèrica San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc i Europa Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara 1973-76, estat mexicà de Jalisco Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas Jiquilpan, Michoacán…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…