Resultats de la cerca

Té com a objectiu la investigació i la difusió de l’art dels segles XX i XXI L’edifici principal, inaugurat el 1989, conté colleccions permanents fons d’obres de Juli González, de Josep Renau, de l’Equip Crònica, etc i exposa mostres temporals L’any 2001 se n'amplià l’espai expositiu amb la creació de dues sales noves, i actualment ocupa un total de 18 000 m 2 Al soterrani de l’edifici hi ha la Sala de la Muralla —inaugurada el 1991—, que conté els fonaments de l’antiga muralla medieval construïda durant la segona meitat del segle XIV i que està dedicada a acollir exposicions de fotografia i…

La idea directriu de l’activitat d’aquestes institucions, sovint anomenades acadèmies de belles arts , ha canviat al llarg del temps unes vegades ha estat favorable per a la formació dels artistes, però, en moltes altres, pretengué situar la creació artística dins uns motlles que anullaven bona part de la personalitat La més antiga regularment constituïda fou l'Accademia del Disegno, de Florència 1563 En principi hom pot considerar aquestes acadèmies com a formes evolucionades de les corporacions medievals, en les quals hom determinava els drets i les obligacions dels artistes sense donar-los…

 A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del…

D’origen oriental, tingué una gran difusió en l’art bizantí i en el romànic

Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc

Consisteix en la introducció d’elements de la natura com conquilles o roques en les arts decoratives Iniciat en el camp de l’orfebreria, passà al dels mobles, l’ornamentació d’interiors, la porcellana, etc Ultra a França, tingué una gran difusió en el món germànic i durà fins el 1760

L’ACCA és una associació de caràcter professional amb presència activa en la vida artística i cultural catalana Fundada l’any 1978, és la secció catalana de l’Associació Internacional de Crítics d’Art AICA, una ONG integrada per 4200 membres i més de 60 seccions arreu del món Des del 1982 concedeix els premis ACCA de la Crítica d’Art per l’Assemblea General a partir d’un debat obert i lliure sobre les exposicions, les iniciatives i els fets més remarcables de la temporada artística El símbol de l’ACCA fou creat expressament per Joan Miró i donat a l’associació l’any 1979

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…