Resultats de la cerca

D’ençà del s XIX, certs autors que tracten el tema guarden aquesta denominació només per a quan fan referència al burí i n'exclouen tota altra tècnica

Interesada per l’art català del Modernisme ençà, ha publicat treballs sobre Ramon Casas, Picasso, Miró, etc, i ha organitzat diverses exposicions als EUA i a la Gran Bretanya

Residí a Barcelona d’ençà del 1967 L’any següent exposà individualment per primera vegada En la seva obra plàstica conreà un realisme ple de suggestions oníriques i fantàstiques També feu illustracions i ceràmiques al taller de la família Serra, a Cornellà de Llobregat, i trobà en els ventalls un suport idoni per a les seves creacions Com a escriptor té obres de gèneres molt diversos poesia, conte, novella, assaig, llibres de viatges, epistolaris, etc Entre d’altres, publicà  Los chicos salvajes 1971, Cartas apócrifas 1987, Eneri, desdoblándose 1998, Tiempo de quimera 2001, El otro viaje 2003…

Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels mètodes…

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX el segon segles X-…

El moment d’esplendor correspon a la dinastia bagràtida segles IX-XI La característica fonamental de l’arquitectura és la construcció en pedra, en lloc del maó que acostumaven a utilitzar els seus contemporanis bizantins A les esglésies de la primera època, mal conservades, s’endevina la planta basilical amb volta de canó Cap als segles VI-VII s’imposà la planta central amb cúpula cònica sobre tambor església de Zvartnoc, segle VII, o, més freqüentment, poligonal església de Santa Hripsime, a Vagaršapat, segle VII església dels Apòstols, al llac Sevan, segle IX etc A la darrera època d’…

Encara que la caracterització de la tipologia en classes i subclasses pot resultar complexa, esdevé més necessària com més vast i variat és el fenomen que cal estudiar En arquitectura, generalment és relativa a la funció, i més sovint a la configuració, de la planta i dels sistemes constructius i de la decoració La seva seriació ha estat objecte de la tractadística arquitectònica com a De Architectura , de Vitruvi, i als tractats renaixentistes, que no implica cap limitació a la llibertat de definició formal de l’artista, excepte en casos com el dels arquitectes neoclàssics, els quals prenien…

Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…

Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona, Mallorca…

Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…