Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Sureda i Pons
Art
Historiador de l’art.
Format a Barcelona, ha estat professor i catedràtic a les Facultats de Belles Arts de Bilbao, Sevilla i Madrid Entre el 1986 i el 1991 fou director del Museu d’Art de Catalunya, on encetà un procés de renovació i reforma de la institució Ha publicat, entre d’altres, Romànic català Pintura 1975, El Gòtic català Pintura 1977, La pintura romànica a Catalunya 1981, La pintura románica en España 1985, La trama de lo moderno 1988, i dirigeix la collecció La España Gótica
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
escola veneciana
Venècia , de Il Canaletto (1697-1768), un dels màxims representants de l’últim període de l’escola veneciana
© Corel Professional Photos
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Venècia del segle XIV al XVIII.
Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
art abstracte
art abstracte Josep M. Subirachs: Teckel (1958)
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…