Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Élie Faure
Art
Literatura
Assagista i historiador de l’art.
La seva Histoire de l’Art 1909-21 —completada per l’assaig L’esprit des formes 1927—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització Fou un dels primers intellectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe
Ferdinand Brunetière
Art
Crític occità.
Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…
Eleanor Antin
Art
Artista nord-americana.
Treballa la performance en installacions com a directora, i també el vídeo i la fotografia Té una important obra poètica i política Tingué un rol actiu en el desenvolupament de la performance i l’art feminista, i, amb personatges ficticis, potencià l’autobiografia com a forma narrativa no convencional Un dels seus treballs més coneguts és 100 Boots , una sèrie de postals en blanc i negre on desenvolupa de forma narrativa un itinerari de 100 botes en diversos llocs i situacions diferents També ha treballat amb un punt d’humor subversiu i una forta càrrega irònica The Golden Death 2001 és una…
Antoni Abad
Art
Artista plàstic.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia Primerament la seva obra, a mig camí entre l’escultura i la installació, es basà en l’acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa sèries fotogràfiques i l’ús de materials industrials Els anys 1986 i 1987 exposà a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, i entre les exposicions collectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona 1983, Actitudes Madrid, 1986-87 i Confrontaciones palau…
satanisme
Art
Literatura
Religió
Esoterisme
Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, mantinguda sobretot per escriptors romàntics, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs (missa negra).
Idealitzat en el bandit generós o en el delinqüent sublim portats a la perfecció per GGNByron i per PBShelley —la seva escola és coneguda per The Satanic School —, el satanisme derivà en blasfèmia i obscenitat en l’obra del marquès de Sade i d’alguns llibertins francesos s XVII-XVIII També apareix en l’obra de Dostojevskij i en André Gide N'existeix també un parallel artístic en el “canibalisme” o “dolorisme” d’EDelacroix, illustrador del Faust de Goethe i dels poemes satànics de Byron
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
art occità
Art
Art desenvolupat als territoris d’Occitània.
Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…