Resultats de la cerca

Són d’aquest tipus les sirenes, les esfinxs i d’altres foren molt corrents en les arts de l’Orient Mitjà i en la mitologia grega, i enllaçades, segons sembla, a ritus funeraris, foren incorporades a l’art ibèric Agost, Villacarrillo, Balazote Apareixen a la iconografia romànica catalana, en capitells i en pintura

Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de…

Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els…

Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai

L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…

El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics…

L’art desenvolupat a Galles, purament receptiu, és el d’una societat guerrera i pastoral A l’edat mitjana foren construïts els castells normands de Beau Maris, Caernarfon, Harlech, etc, i esglésies i abadies com Strata Florida o Sant David Els estils posteriors britànics —adaptacions dels continentals— foren adoptats per a la construcció de grans residències fins al segle XX La mateixa imitació europea, amb matís britànic, continuà en l’escultura i en la pintura, de les quals hi ha abundants exemples continentals al museu nacional de Cardiff L’art gallès autèntic es…

L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…

Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment…