Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
autoretrat
Autoretrat del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903)
© Corel Professional Photos
Art
Retrat d’algú fet per ell mateix.
Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…
postimpressionisme
Art
Nom donat al conjunt de tendències i estils individuals que, seguint el camí renovador obert per l’impressionisme, constituí la consolidació en l’art francès del darrer quart del segle XIX —amb àmplia transcendència internacional— de nous conceptes de modernitat pictòrica.
Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís
René Huyghe
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970
Académie Colarossi
Art
Escola privada de Belles Arts fundada a Montparnasse (París) per l’escultor napolità Ernesto Colarossi a la segona meitat del segle XIX.
El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el…
fauvisme
Art
Moviment pictòric francès que durà del 1905 al 1908.
Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es…
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
art danès
Art
Art desenvolupat a Dinamarca.
L’ambre havia fet entrar Jutlàndia en les rutes comercials de l’edat del bronze d’aquest període hi ha mostres importants, com el carro de Trundholm Al segle II aC, entrà en l’òrbita cèltica calder de Gundestrup, però la definició de la seva personalitat li vingué dels vikings pedra esculpida de Jelling, 1940, amb inscripcions allusives al rei Harald Blâtand L’art medieval predominantment religiós, es caracteritzà per un arcaisme d’arrel bizantina altars amb relleus d’or Lisbjerg, ~1150 un romànic tendent al gòtic lineal és l’estil dels abundants frescs d’esglésies Maalov, ~1200 Ørselv, ~1350…
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
nabí
Art
Cadascun dels membres d’un grup artístic format a París per P.Sérusier, M.Denis, P.Bonnard, É.Vuillard, K.Roussel, P.Ranson, F.Valloton, H.Ibels, R.Piot, Verkade, R.Ronaï i els escultors Lacombe i A.Maillol, que, sota el mestratge d’O.Redon i prenent per senyera Gauguin i Cézanne, s’uniren en la recerca d’un art nou a partir de l’art, llavors encara incomprès, d’aquests dos pintors.
Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu parallel al de l’Art Nouveau Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions, especialment per a La Revue Blanche El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició collectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a fauves i…