Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Albert Gusi Las
Art
Artista visual.
Treballa habitualment des del camp de la fotografia Els seus projectes esdevenen accions individuals o collectives de caràcter interdisciplinari damunt del paisatge El protagonista de la seva obra és el territori, el qual reinterpreta, tensiona o el fa lúdic Entre els seus projectes hi ha Messor les formigues recolleccionistes 2007, Aproximació a una geografia cultural catalana 2007-09, Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà 2008, Itinerari GR Pirineus a la ciutat de Barcelona 2011 El 2010 presentà la seva primera exposició retrospectiva, ""El paisaje en la cabeza'' al Centre d’…
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca,…
Giovanni Previtali
Art
Historiador de l’art.
Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…
Neus Miró i González
Art
Crítica i comissària d’art.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, cursà un postgrau en museologia a la Universitat de Brno 1991 i un màster al Royal College of Arts de la Gran Bretanya 1994-96 El centre de la seva tasca crítica i curatorial es troba en l’exploració de les pràctiques artístiques en l’àmbit del vídeo i el cinema Ha comissariat les exposicions “A través de paredes” al CAAM de Las Palmas de Gran Canària 2007, “Imágenes proyectadas Perejaume” al Centro de Arte Caja de Burgos 2009, “Los tiempos de un lugar” al CDAN d’Osca 2009, “Objectes desclassificats” al…
art gòtic

La catedral de Palma, Mallorca (1229-1346)
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil Chechi Peinado CC…
patrimoni cultural
Art
Conjunt de testimonis que constitueixen l’herència cultural de la societat.
El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la identitat dels…
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
historiografia de l’art
Art
Ciència especialitzada a historiar els fets artístics.
Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…
Art 2017
Art
Introducció El 2017 va ser l’any que se celebrà el centenari de la Revolució Russa i també el de l’emblemàtica Font de Marcel Duchamp, esdeveniments que van marcar la cultura del segle xx En el context català, les arts i el patrimoni van seguir patint la crisi Les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades pel procés polític, que va eclipsar l’àmbit informatiu i totes les dinàmiques de les institucions dedicades a l’art, sobretot les públiques L’Administració de l’Estat i la de Catalunya van seguir sense invertir gaire en cultura, i tampoc no van arribar els canvis…