Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del…
Maria Eugènia Balcells i Canela
Art
Cinematografia
Artista plàstica.
Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, ha…
,
museologia
Art
Conjunt de teories sobre els museus com a institució i sobre llur funció dins la societat.
Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…
art belga
Art
Art produït a Bèlgica des de la creació d’aquest estat l’any 1830.
Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…
Noucentisme
Art
Literatura
Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…