Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars…
aerografia
Art
Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf
.
Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…
Julia Scher
Art
Artista nord-americana.
El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona Desenvolupà…
Stelarc
Art
Nom amb què és conegut l’artista australià Stelios Arcadion, d’origen xipriota.
El seu treball se centra en el cos humà Entre el 1968 i el 1970 realitzà performances multimèdia En 1973-75 filmà diferents parts de l’interior del cos Del 1976 al 1988 féu accions en les quals el cos quedava suspès per la inserció d’elements d’ancoratge a la pell Més tard començà a realitzar performances biòniques, la més coneguda amb un braç robotitzat, en les quals explorà la relació del cos amb la tecnologia mitjançant interrelacions home i màquina Incorporà instruments mèdics, pròtesis, sistemes robòtics i de realitat virtual, interaccionant amb el cos, accions que anomena d…
Jana Sterbak
Art
Artista txeca.
Actualment viu i treballa a París La seva obra està impregnada de referències literàries Utilitza sovint la metàfora de la casa, que apareix relacionada amb el tema de l’espai obert/tancat, exterior/interior, sempre vinculada a estats d’ànim i també a aspectes sensorials el gust, l’olor Hi ha una sèrie de temes recurrents el cos, el doble, el mimetisme, el parasitisme, l’experiència de la vivència d’allucinacions sensorials, com a forma de desvetllar la qüestió de la natura i dels límits de l’ésser L’obra i la natura es relacionen amb la referència a l’animal i la màquina, o en…
Dom Sylvester Houedard
Art
Artista anglès.
Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre Durant aquests anys realitzà poemes visuals amb tipografia de …
Dennis Oppenheim
Art
Artista nord-americà.
Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art conceptual , el land…
Pilar Parcerisas Colomer
Art
Crítica d’art i curadora d’exposicions.
Doctora en història de l’art i llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Formada amb l’historiador de l’art Harald Szeemann, des del 1983 ha estat comissària de nombroses exposicions, tant sobre artistes o tendències de l’art català, com internacionals, entre les quals “Idees i actituds Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980” 1992, “Joseph Beuys Manresa Hbf” 1994, “Agnus dei L’art romànic i els artistes del segle XX” 1996, “Dalí Afinitats electives” 2004, “Man Ray, llums i somnis” 2006, “Accionisme vienès Collecció Hummel 2008, “Joseph Beuys…
Susan Hiller
Art
Artista nord-americana.
Doctorada en antropologia per la Universitat de Tulane, Nova Orleans 1965, després de dur a terme treball de camp a l’Amèrica Central, es desenganyà d’aquesta disciplina i decidí dedicar-se a les arts plàstiques L’any 1973 s’installà a Londres amb motiu de la seva primera exposició individual Influïda pel minimal art , l’art conceptual, el surrealisme i la recerca antropològica, utilitzà objectes efímers de la vida quotidiana per a explicar històries i extreure’n nous significats Produí un art que treballa l’estímul visual i l’emocionalitat, entre l’espai i el temps, el somni i l’experiència…
mort
Art
Representació plàstica de la mort.
Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort ,…