Resultats de la cerca

És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat

Doctorat en belles arts per la Universitat del País Basc, és professor titular d’escultura a la Universitat de Vigo El seu treball és molt crític amb la retòrica de la publicitat, que sublima els mites de la immediatesa, la reciprocitat i la llibertat d’expressió, amb el consum dirigit, la formació de l’opinió pública o el negoci de l’oci Denuncia la no-reciprocitat que aquests mecanismes tenen en la societat, pel fet que els receptors es converteixen en subjectes passius Utilitza l’espectacularitat per a qüestionar el lloc de l’obra i el de l’espectador Ha publicat diversos…

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història de l’art el 1974, a l’École des Hautes Études de París 1975-76 i a l’Institute of Fine Arts de Nova York 1979-81, on preparà la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet Professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1974-2013, titular des del 1983 Especialista en Joan Miró , fou l’organitzadora de la collecció permanent d’art contemporani A Joan Miró  de la Fundació Miró de Barcelona 1986 Ha estat comissària de nombroses exposicions, entre les quals destaquen “Tàpies, els anys vuitanta” 1988, “…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…