Resultats de la cerca

Fou, a Haarlem, el cap d’una escola de pintura manierista 1590-1600, però és molt més important la seva obra com a historiador de l’art Escriví Het Schilder Boeck ‘El llibre de la pintura’, publicat a Haarlem el 1604, biografies de pintors italians, flamencs i alemanys dels s XV i XVI els valors principals d’aquesta obra són el d’ésser la primera història de la pintura nòrdica i el de reconèixer-ne per primera vegada l’originalitat

Desenvolupà la seva trajectòria artística a Nova York El seu treball transgredeix el context artístic tradicional, pel que fa als materials utilitzats i al concepte d’obra A través d’acumulacions de caramels, de papers o d’imatges que es poden emportar els espectadors, aborda la noció d’originalitat Reflexiona sobre la identitat de l’obra i de l’artista com a creador, com a individu i com a ésser en un context social però també en el vessant sexual, d’exploració de la pròpia orientació la condició d’homosexual i el fet d’assumir-la activament com a part d’un collectiu social, i l…

Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine—, signà el “…

Les restes precolombines trobades són poques i d’una escassa importància, bé que encara hi ha extenses zones a investigar L’art colonial no té tampoc la importància d’altres indrets de l’Amèrica del Sud Es destaquen les catedrals de Caracas i de Coro, reformades durant els s XIX i XX, el convent de San Francisco, de Caracas, del s XVIII, i alguns edificis civils i construccions militars Durant el s XX es produeix una renovació total en l’arquitectura, que segueix els principals corrents internacionals Cal destacar la ciutat universitària, de CRVillanueva, el Museo de Bellas Artes, de Niemeyer…

Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona…

El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…

Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme segles VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del segle IV l’art etrusc perdé tota l’…

La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…

Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen elements bizantins i…

Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…