Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
grafits
Art
Inscripció o dibuix sobre murs o altres suports d’espais públics.
Els seus motius responen a l’expressió política o ideològica, l’exhibició de la personalitat d’un individu o d’un grup o a la intenció decorativa Propis dels grups marginals de les grans urbs, als anys vuitanta hom començà a valorar-los com a expressió plàstica amb entitat pròpia, com és el cas dels nord-americans Jean-Michel Basquiat o Keith Haring
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
Krzysztof Wodiczko
Art
Artista polonès.
Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran…
Joseph Kosuth
Art
Artista nord-americà.
La seva dedicació a l’art ultrapassa la realització d’installacions, per les quals és bàsicament conegut, i inclou una tasca com a teòric de la filosofia del llenguatge, comissari d’exposicions, i collaborador en diversos projectes arquitectònics públics i privats L’eix central de la seva obra, englobada dins els corrents de l’art conceptual, es mou al voltant de la investigació de la naturalesa lingüística de l’art i el rol del context social, institucional, etc Entre d’altres mostres, ha participat en les Documenta V 1972, VII 1982 i IX 1992 de Kassel, i a la Biennal de Venècia…
art gal·loromà
Art
Art desenvolupat a la Gàl·lia durant la dominació romana.
La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la…
Magdalena Abakanowicz
Art
Artista tèxtil polonesa.
Formada a les acadèmies d’art de Gdańsk i Varsòvia 1949-54, després d’un període inicial durant el qual practicà indistintament pintura i escultura, acabà per concentrar-se en l’art del teixit, del qual esdevingué capdavantera per les innovacions que aportà Emprant els materials tradicionals, investigà noves tècniques i procediments d’aplicació que donaren volum a les seves creacions, convertint-les de fet en escultures que sovint integren environaments Les seves obres, inicialment suggeridores de formes vagament orgàniques Abakans , 1965-75, obtingueren molts premis i reconeixements, entre…
François Morellet
Art
Artista francès.
Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys seixanta realitzà…
Nacho Criado
Escultura
Art
Nom amb el qual fou conegut l’escultor i artista experimental andalús Ignacio Criado Barranco.
Estudià arquitectura a Madrid i ciències socials a Barcelona Inicialment treballà el ferro i la fusta com a materials bàsics, i n'afegí altres de rebuig Establert a Madrid el 1969, l’any següent hi realitzà la primera exposició individual, es vinculà amb el grup d’avantguarda Zaj i estigué molt influït per l’art conceptual Realitzà projectes de land-art , els anomenats “recorreguts”, i accions d’expressió corporal També realitzà diverses pellícules amb Baldomero Concejo Cuerpo en acción , 1974 Extensiones , 1975 Més endavant treballà en la manipulació i interacció de materials i…
art xipriota
Art
Art desenvolupat a l’illa de Xipre.
Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut…
art islàmic
art islàmic La gran mesquita de Còrdova (ss VIII-X)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al món islàmic.
El factor bàsic que dóna coherència a aquest art és el religiós i, per extensió, el polític i l’intellectual El manteniment d’unes necessitats religioses fixes provocà la consegüent permanència d’uns esquemes artístics que, bé que poden canviar estilísticament, adopten unes solucions bàsiques que mai no són modificades substancialment Així, en arquitectura, hom troba la mesquita, la madrassa, el palau que, com a conseqüència d’una conformació social jeràrquica, és alhora castell fortificat i villa de luxe, on les diferents dependències són disposades al voltant de patis oberts i els edificis…