Resultats de la cerca

 A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del…

Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran exposició…

El seu treball reflexiona sobre els límits de la història de l’art modern i els mecanismes del mercat artístic, a partir del desplaçament del concepte d’autor que qüestiona la figura de l’artista, del colleccionista i de l’espectador, així com de la mateixa institució museística Amb unes referències literàries i filosòfiques essencials en la seva obra, desenvolupà un treball plàstic i assagístic estretament vinculat, que analitzà la idea de ficció, llenguatge o interpretació L’any 1987 fundà l’agència Readymades Belong to Everyone a Nova York, que adaptà les formes de producció de l’art als…

La seva obra es basa en la utilització freqüent del mitjà fotogràfic Viatja a llocs poc visitats pel turisme i mostra les situacions de treball i de vida de persones explotades, com una manera de fer art, per una banda, i d’evidenciar les tensions entre situacions personals i públiques, per l’altra Resideix a Nova York i ha participat, entre d’altres, a les biennals de Venècia 1986, 2007, São Paulo 1987, 1989, i a la Documenta de Kassel de 1987 i 2007 Ha tingut una presència freqüent a Catalunya on el 1997 dirigí un taller a la QUAM Quinzena d’Art de Montesquiu sota el títol d' Intervencions…

Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el…

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la vora d’Ulm i…

Inicià la seva activitat en el món de l’art com a pintor Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Sevilla Molt aviat, el seu interès pel treball de Marcel Duchamp el portà a decantar-se per una activitat més conceptual que interrelaciona l’àmbit privat amb el públic Les intervencions com Cápsula de Tiempo Córdoba Sevilla, 1992, La Isla del Copyright Bilbao, 1995 o CopiaCabana Guadiana, 1996, estan ideades i gestionades per collectius i obertes a collaboradors Des de la meitat dels anys noranta treballa en projectes site specific en diferents ciutats, que estan vinculats entre si i que es basen…

Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…

Els seus inicis 1962-64 es caracteritzen pel treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969, que feu la primera exposició individual a la Petite Galerie de Lleida Dins del Grup del Maduixer, format per Sílvia Gubern, Àngel Jové, Albert Porta i Jordi Galí, fou un dels pioners de l’ art pobre  que, promogut per Alexandre Cirici , difongué en les exposicions al jardí que donava nom al grup 1969-70, al Collegi d’Arquitectes de Catalunya…

Els asteques assimilaren les tradicions i els estils dels pobles veïns, especialment els tolteques i els mixteques, i després d’haver-los marcat amb una empremta pròpia, els difongueren gràcies a llurs expedicions guerreres i comercials Són conservades poques restes de l’arquitectura asteca els palaus i els temples, descrits pels cronistes castellans, foren destruïts pels mateixos conqueridors Els temples teocallis eren formats per piràmides truncades i escalonades, de base quadrangular, a la plataforma dels quals hi havia un petit habitacle per al déu i davant el qual hom celebrava les…