Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Antoni Abad
Art
Artista plàstic.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia Primerament la seva obra, a mig camí entre l’escultura i la installació, es basà en l’acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa sèries fotogràfiques i l’ús de materials industrials Els anys 1986 i 1987 exposà a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, i entre les exposicions collectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona 1983, Actitudes Madrid, 1986-87 i Confrontaciones palau…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…
Sebastià Gasch i Carreras

Sebastià Gasch
Art
Arts de l'espectacle
Periodisme
Crític d’art i espectacles.
Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…
, , ,
caricatura
caricatura de Lluís Bagaria que representa Santiago Rusiñol
© Fototeca.cat
Art
Representació de persones, fets, costums o habituds socials fent ressaltar —preferentment per la plàstica— els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
Projecció exterior de la cultura catalana 2014
Folklore
Literatura catalana
Música
Arquitectura
Gastronomia
Dansa i ball
Teatre
Cinematografia
Art
Esport
Fotografia
Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…
Art 2010
Art
La crisi econòmica global va marcar, sens dubte, el món de l’art i les accions de les entitats artístiques catalanes tot l’any 2010 La manera com va afectar aquesta reducció d’ingressos, juntament amb la por d’encarar més retallades en endavant, va frenar alguns dels projectes que estaven programats per a aquest any i, per exemple, va fer que els projectes expositius s’allarguessin molt més del que és habitual fins i tot doblant-ne la permanència i que es dirigissin a segments de població més amplis amb menys riscos, és a dir, reflotant artistes ja reconeguts amb la voluntat d’atreure el…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…