Resultats de la cerca

Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el 2000 i el s…

S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam…

Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…

Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau reial ,…

Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…

Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920

Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó

Els testimonis artístics són nombrosos a l’Àsia Menor i a la Síria septentrional, particularment a la capital, Hattuša pro de Bogazköy i a Karkamiş En els múltiples emplaçaments excavats, hom ha trobat restes de ciutats emmurallades, aixecades sobre bases ciclòpies, santuaris i palaus bît-hilâni La pedra hi és un element bàsic de construcció, sobretot en els fonaments, i sovint és decorada per baixos relleus com els que hom troba a les portes de les ciutats porta dels esfinxs a Alaja Hüyük i als santuaris relleus rupestres de Malatya i relleus de Karkamiş, de Sam'al i de Karatepe…

Els monuments més antics daten dels segles X-XII A partir del segle XIII l’art estonià es desenvolupa d’acord amb l’occidental Del segle XIV hom troba els castells de Tallinn, Narva i Kingiessop i les fortificacions i la catedral de Tallinn Del Renaixement és la façana de la casa dels Caps Negres a Tallinn, d’APasser 1597 Al barroc hom construí els palaus de Kardriog, a Tallinn, de NMichetti i MGZemcov 1718 En l’escultura es distingiren EThiele, autor de diverses obres a l’ajuntament de Tallinn 1674, i CHAckermann, autor de l’altar de la catedral de Tallinn 1696 segons disseny del suec…