Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
lacrimatori
Art
Vas romà petit i de coll estret.
Servia per a guardar-hi perfums, i no pas llàgrimes, segons hom solia creure
emblema musivari
Art
Imatge central d’un mosaic, voltada de sanefes decoratives geomètriques normalment fabricades amb pedra del país, mentre que l’emblema sovint era importat d’un taller notable.
Els emblemes, normalment de tesselles més fines que no pas les de la resta del mosaic, presenten imatges decoratives amb escenes o figures humanes i animals
estil georgià
Art
Estil propi de l’arquitectura i, especialment, de les arts decoratives a la Gran Bretanya durant els regnats dels reis Jordi (1740-1820), que es caracteritzà pels interiors simètrics, de colors clars i amb ornamentació clàssica, com a conseqüència del pal·ladianisme d’I.Jones i C.Wren.
És en els mobles on aquest estil excellí, especialment en l’obra de T Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria
orientalística
Art
Geografia
Història
Literatura
Branca d’estudis sobre temes de llengua, història, art, etc, dels pobles orientals.
L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc
purisme
Art
Moviment artístic italià iniciat el 1843 que, derivat del natzarenisme, preconitzava la inspiració religiosa en l’art i la revaloració del trecento i el quattrocento italians.
En foren els membres principals els pintors Antonio Bianchini 1803-84, el seu fundador, i Tommaso Minardi 1787-1871, l’escultor Pietro Tenerani 1789-1869 i l’historiador de l’art Pietro Selvatico 1803-80 Aquest moviment, d’arrel romàntica i oposat al neoclassicisme, fou una renovació de la temàtica, però no pas de l’estil, que es mantingué dins l’academicisme
vanitas
Art
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un simbolisme d’objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i mort (rellotge, calavera, etc).
Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid
fi de segle
Art
Literatura
Tendència artisticocultural europea de la darreria del segle XIX.
El nom prové de l’obra teatral homònima de Fde Jouvenot i HMicard estrenada el 1888 Fou més un ambient de moda entre una elit refinada que no pas un corrent que afectés els creadors Rebé la influència de pensadors com FNietzsche, ASchopenhauer i ESSwedenborg i d’artistes com RWagner, ChBaudelaire, Gde Nerval, EAPoe, GMoreau i dels prerafaelites Estretament lligada al simbolisme, constituí una reacció al materialisme naturalista i al cientifisme Subratllà aspectes com el subjectivisme, el misticisme, l’…
Agrupació Courbet
Art
Grup artístic format el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb Rafael Sala, Enric C. Ricard, Joan Miró i Francesc Domingo.
S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu…
reproducció
Art
Objecte que reflecteix o és conformat a un altre objecte tingut per original artístic, per tal d’utilitzar-lo en major o menor grau com a intermediari per a la documentació, coneixement o fruïció dels valors històrics, culturals, estètics o funcionals de l’objecte original.
Comprèn tota la problemàtica dels calcs, les còpies, les rèpliques, les seriacions, etc no pas la dels plagis i falsificacions, que pretenen de fer-se passar per l’objecte original, des de la còpia fidel d’imatges sagrades i de la repetició d’escenes, cicles o esquemes figuratius o decoratius en l’antiguitat preclàssica i clàssica i en el món medieval, i des de la fabricació de còpies als tallers renaixentistes italians, o de la difusió del gravat, o els revivals , fins a l’actual producció industrial o sistemàtica d’imatges i d’objectes mitjançant sofisticades tecnologies
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina