Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
rococó
rococó Capsa d’or amb plafons de nacre gravat amb incrustacions d’or
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància,…
Jacint Bofarull Foraster
Esport general
Art
Dibuixant, decorador i caricaturista.
Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo
victòria
Art
Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.
La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut
vitrall

Vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu…
políptic
Art
Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.
Cèsar Martinell i Brunet
Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
Joan Vila i Grau
Art
Artista plàstic, fill i deixeble d’Antoni Vila i Arrufat.
Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…