Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
punt de fuga
Art
En les representacions perspectives, punt de convergència, en la línia anomenada de l’horitzó, de les rectes o sistemes de rectes paral·leles horitzontals que incideixen en el quadre o pla de projecció.
Les orientacions d’aquesta incidència poden ésser infinites, i infinits poden ésser, per tant, els punts de fuga
plàstic | plàstica
Art
Dit de les matèries blanes que poden ésser modelades fàcilment amb les mans, com l’argila, la cera, etc.
rèplica
Art
Reproducció d’una obra d’art realitzada pel mateix autor (i en aquest cas el seu valor és el mateix que el de l’original) o supervisada per ell.
La dimensió o la matèria poden ésser diferents de les de l’original
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…
Gianni Colombo
Art
Artista italià.
La seva producció inicial se centrà en relleus monocroms L’any 1959 fou un dels fundadors del Gruppo T, a Milà Amb aquest collectiu treballà en la recerca del moviment i dels seus efectes en l’art, dins el que es pot anomenar investigacions cinètiques A més dels seus treballs de grup, Colombo realitzà treballs individuals caracteritzats per la recreació d’ambients espacials que poden ser transitats i que manipulà amb llum artificial i mecanismes amb motors elèctrics que accionen elements introduïts al seu interior El primer el presentà el 1964 i el més important fou Spazio…
Félix González-Torres
Art
Artista d’origen cubà establert als EUA.
Desenvolupà la seva trajectòria artística a Nova York El seu treball transgredeix el context artístic tradicional, pel que fa als materials utilitzats i al concepte d’obra A través d’acumulacions de caramels, de papers o d’imatges que es poden emportar els espectadors, aborda la noció d’originalitat Reflexiona sobre la identitat de l’obra i de l’artista com a creador, com a individu i com a ésser en un context social però també en el vessant sexual, d’exploració de la pròpia orientació la condició d’homosexual i el fet d’assumir-la activament com a part d’un collectiu social, i l…
Pedro Cabrita Reis
Art
Artista portuguès.
La seva obra fa dialogar diferents tècniques, com el dibuix, l’escultura o la pintura, en installacions Presenta simultàniament el caràcter transitori dels materials i una atmosfera de permanència Les obres que realitza són taules, habitacions i màquines, que fan referència a la privacitat, a aspectes personals de l’existència, a la malaltia S'ha destacat la funció alquímica dels seus assamblages i també l’interès per allò “impur”, per la cara més visceral de la construcció Fou un dels artistes seleccionats a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 Aquell mateix any participava a la mostra “Los…
pastillatge
Art
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.
Aquesta tècnica tingué especial vigència durant l’edat mitjana i el Renaixement
Susan Hiller
Art
Artista nord-americana.
Doctorada en antropologia per la Universitat de Tulane, Nova Orleans 1965, després de dur a terme treball de camp a l’Amèrica Central, es desenganyà d’aquesta disciplina i decidí dedicar-se a les arts plàstiques L’any 1973 s’installà a Londres amb motiu de la seva primera exposició individual Influïda pel minimal art , l’art conceptual, el surrealisme i la recerca antropològica, utilitzà objectes efímers de la vida quotidiana per a explicar històries i extreure’n nous significats Produí un art que treballa l’estímul visual i l’emocionalitat, entre l’espai i el temps, el somni i l’experiència…