Resultats de la cerca

Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI

Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués,…

Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments…

Formada a les acadèmies d’art de Gdańsk i Varsòvia 1949-54, després d’un període inicial durant el qual practicà indistintament pintura i escultura, acabà per concentrar-se en l’art del teixit, del qual esdevingué capdavantera per les innovacions que aportà Emprant els materials tradicionals, investigà noves tècniques i procediments d’aplicació que donaren volum a les seves creacions, convertint-les de fet en escultures que sovint integren environaments Les seves obres, inicialment suggeridores de formes vagament orgàniques Abakans , 1965-75, obtingueren molts premis i…

Els materials emprats solen ésser el bronze per a l’escultura i l’or i l’argent per a l’orfebreria Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l’obtenció de peces massisses el coneixement del buidatge és més tardà Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes el de la cera perduda i el de l’arena El procediment de la cera perduda consisteix en la realització en cera d’un model de l’obra, que restarà destruït en el moment de la fosa El procediment de l’arena consisteix a modelar l’escultura per peces en caixes d’arena, on és posat el metall líquid després, les…

Format a la Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona 1946-56, sota el mestratge de Miquel Soldevila, posteriorment feu estades a París, Llemotges, Florència i Roma Després d’haver participat en diverses collectives l’any 1968 exposà amb el seu germà  Andreu  a Barcelona Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986 També ha exposat a Andorra, Brusselles, Castelló, Igualada, Madrid, Mallorca, Montecarlo, Mont-real, París, Reus, Vic, etc Ha participat en les biennals de Llemotges —hi ha estat invitat d’honor el 1986— i en les exposicions d’esmalts de Ginebra, Deidesheim, Tòquio,…

Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…

Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors…

El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva…