Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
arts gràfiques
Art
Conjunt de coneixements, operacions i processos inclosos en el camp de l’edició impresa.
Gilberto Zorio
Art
Artista italià.
Els seus primers treballs s’inscriuen dins l’anomenat arte povera , al final dels anys seixanta Posteriorment anà incorporant materials tradicionals com el fang o el cuir, amb instruments sofisticats de ferro i coure D’aquesta manera estableix relacions complexes entre el món real i l’imaginari En alguns dels seus treballs alludeix a processos alquimistes i a la visualització del pensament, com a la sèrie Per purificare la parola , que mostra diversos elements entrecreuats en equilibri precari
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la majoria dels…
pictorialisme
Art
Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX.
Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc
Paul Konrad Hoenich
Art
Artista israelià.
El seu treball s’inclou dins les tendències cinètiques Des del 1950 exercí de professor a la facultat d’arquitectura del Technion Israel Institute of Technology de Haifa L’any 1962 publicà Robot Art The Hopeful Monster Designà les seves construccions com “robot-art”, projeccions de llum solar, que aprofiten el moviment de rotació de la terra per a crear pintures constantment canviants en sales enfosquides També utilitzà el moviment de l’aigua i l’energia del vent com a forces motrius per a produir formes contínuament canviants que configuren una noció d’obra d’art en constant reconfiguració…
Albert Porta i Muñoz
Art
Artista plàstic, conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru.
De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968 El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat —anomenat Evrugo—, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i JW Fulbright al MIT Massachusetts Institute of Technology i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital , que…
grafisme
Art
Disseny i arts gràfiques
Especialitat de les arts gràfiques en la qual hom atén d’una manera particular a les tècniques i a la composició d’elements gràfics que intervenen en la pàgina impresa i en tots els processos de reproducció i estampació que directament s’hi relacionen.
La creixent importància quantitativa dels productes impresos i la moderna evolució de les diferents arts de l’estampació han exigit la presència d’un especialista dedicat al disseny dels originals que després seran reproduïts com a cartells, catàlegs, fullets, sobrecobertes, llibres, marques, logotips, alfabets, etc Si, com a tècnica professional, el grafisme té origen en el dibuix litogràfic, el retoc i la illustració publicitària, modernament té un caràcter prou independent per a diferenciar-se de qualsevol d’aquestes especialitats Després del cubisme són el constructivisme rus, el dadaisme…
restauració

El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…
art
Art
El conjunt de les arts plàstiques.
En els inicis de la humanitat, l' homo sapiens , gairebé confós encara amb l’animal, practicava l’art més primari el simple colleccionisme la tasca d’aquell artista es limitava a la selecció d’objectes, aparentment inútils, que satisfessin un incipient sentit magicoeròtic, origen remot del sentiment artístic Ja els caçadors del Paleolític pintaven les parets de coves poc accessibles amb representacions molt minucioses d’animals amb finalitats màgiques El ramader i el pagès del Neolític exposaven les escenes de la seva vida social, ja organitzada, en un afany de perpetuar-la l’art esdevingué…
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació…