Resultats de la cerca

Doctor en medicina Un dels més consciençosos tractadistes de l’art renaixentista i barroc a Múrcia i el País Valencià Trobà la partida de naixement de Pedro de Orrente i les de baptisme de Nde Villacís i NSalcillo Té treballs sobre Nicolas de Bussy, Mateu Gilart, Andrés de Llanos, Salcillo, etc Collaborà al volum quinzè d' A History of Hispanic Painting , de CRPost Fou membre corresponent d’acadèmies de Madrid, Sevilla i València i de la Hispanic Society de Nova York i membre d’honor d’acadèmies de Còrdova, Burgos, Roma, Nàpols, Salern i Catània Collaborà, entre altres…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

Té poc a veure amb l’exposició on line d’obres d’art tradicionals, ja que es tracta de la creació artística específica que explora les possibilitats del mitjà en el qual es desenvolupa, i que alhora contribueix a definir-la de manera temàtica, formal i metodològica En aquest sentit, doncs, cal distingir-lo de l’art a internet A partir de 1989-91, amb l’obertura de la xarxa internet fora de l’àmbit militar i l’entorn acadèmic, començaren les experiències d’artistes que utilitzaren el medi i proposaren usos específicament estètics En quinze anys d’història, els net-artists investigaren, crearen…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual s’ha professionalitzat Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , ha esdevingut un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

La funció de la cultura i el seu retorn social són especialment qüestionats en moments de crisi com els que fa uns quants anys que es pateix L’art contemporani és el que queda més malmès en la lluita pels recursos pressupostaris Tancaments i reobertures La rebaixa de les aportacions de l’Estat espanyol als equipaments culturals catalans durant el 2013 va ser d’un 50% respecte de l’any anterior, i va representar una davallada del 75% en quatre anys Mentrestant, la Generalitat de Catalunya va aplicar importants retallades, que entre el 2011 i el 2013 van sumar un 28% menys de recursos per a les…

Moment d’indefinició Calendari d'exposicions 2011 La crisi econòmica global va continuar marcant el món de l’art i les accions de les entitats artístiques catalanes durant tot el 2011, seguint una davallada que s’havia iniciat el curs anterior L’accentuada reducció d’ingressos es va transformar en menys projectes, de més durada, i amb protagonistes reconeguts, és a dir, amb menor risc de cara al públic A més, el canvi de govern ara en mans de CIU a la Generalitat i en bona part dels ajuntaments va fer virar les polítiques culturals, i en alguns casos embarrancar-se a més de les retallades…

Introducció El 2014 va ser un any de sotracs per les mobilitzacions de grans collectius del país a favor del procés d’independència, també en el món de l’art i de la cultura en general Tanmateix, o potser en part com a resultat, la situació de crisi general del sector de les arts visuals i plàstiques va continuar marcant el dia a dia L’exposició "#artveuivot" va mostrar, per diverses localitats catalanes, una vuitantena de cartells sobre el dret a decidir © Martí E Berenguer / Comèdia Comunicació & Mèdia Al maig, més de 300 artistes van signar un manifest a favor del dret a decidir Els…

La crisi econòmica global va marcar, sens dubte, el món de l’art i les accions de les entitats artístiques catalanes tot l’any 2010 La manera com va afectar aquesta reducció d’ingressos, juntament amb la por d’encarar més retallades en endavant, va frenar alguns dels projectes que estaven programats per a aquest any i, per exemple, va fer que els projectes expositius s’allarguessin molt més del que és habitual fins i tot doblant-ne la permanència i que es dirigissin a segments de població més amplis amb menys riscos, és a dir, reflotant artistes ja reconeguts amb la voluntat d’atreure el…

“La Comunitat Inconfessable” va presentar-se en el marc dels “Eventi Collateralli” de la Biennal de Venècia © Pietro Battisti Dos esdeveniments importants van sobresortir en l'activitat artística de l'any 2009 D'una banda, la posada en marxa del Consell Nacional dela Cultura i de les Arts CoNCA i, de l'altra, la presentació del pavelló català a la Biennal de Venècia A banda d'això, la crisi econòmica també va marcar les iniciatives artístiques Es van veure afectades especialment les iniciatives que depenien directament dels pressupostos de les administracions públiques, les quals havien…