Resultats de la cerca

Un dels artistes xinesos més importants sorgits després de la Revolució Cultural, figura capdavantera de l’escena cultural de Xangai Es va graduar a l’Institut Central de Tecnologia de Pequín el 1970 A més, el joc d’ambigüitats és constant en l’obra de Yu Youhan, i obliguen l’espectador a meditar sobre la història recent de la Xina i la seva relació amb Occident a partir d’una simpàtica ironia

En la pintura del s XIX sobresurten Jean Zens 1832-1920, Pierre Blanc 1872-1945 i Jean Jacoby 1891-1936, mentre que l’escultura monumental fou conreada per PFederspiel Al començament del s XX cal esmentar els arquitectes Pierre i Paul Funk i l’enginyer ARodenge, autor del Pont Adolphe 1899-1903 Escultors del s XX són Claus Cito i Auguste Tremont, i entre els pintors hi ha Max Ersfeld, Edmond Goergen, Joseph Probst i Mathis Wildanger En l’arquitectura recent hi ha Robert Lentz i la parella Michel Mousel i Gaston Witry, autors del gran Centre Européen 1962-66 Tanmateix, els…

Format a la Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona 1946-56, sota el mestratge de Miquel Soldevila, posteriorment feu estades a París, Llemotges, Florència i Roma Després d’haver participat en diverses collectives l’any 1968 exposà amb el seu germà  Andreu  a Barcelona Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986 També ha exposat a Andorra, Brusselles, Castelló, Igualada, Madrid, Mallorca, Montecarlo, Mont-real, París, Reus, Vic, etc Ha participat en les biennals de Llemotges —hi ha estat invitat d’honor el 1986— i en les exposicions d’esmalts de Ginebra, Deidesheim, Tòquio,…

Llicenciat en ciències polítiques i estudis africans, estudià a la Universitat de Witwatersrand 1973–76 Posteriorment, estudià art a la Johannesburg Art Foundation 1976–78 i mim i teatre a L’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq, París 1981–82 Durant la dècada dels vuitanta fou director artístic de diverses sèries de televisió i llargmetratges Dins l’àmbit teatral treballa com a actor, director i dissenyador, i també en espectacles de titelles És autor de nombrosos dibuixos per als seus projectes teatrals i per a les seves pellícules animades la primera, del 1989, que ha exposat en…

És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a significar la…

Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el…

Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839 inauguraren una…

De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…

El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les…

La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…