Resultats de la cerca

Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV

Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada

Els emblemes, normalment de tesselles més fines que no pas les de la resta del mosaic, presenten imatges decoratives amb escenes o figures humanes i animals

Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant

Més genèricament, és l’art d’explicar tot el que resta expressat o figurat en forma simbòlica, amb signes convencionals o amb mitjans no assequibles a tothom A partir d’això serveix també per a revelar el significat i treure induccions o presagis de fets o fenòmens naturals o d’esdeveniments sobrenaturals que són tinguts com a tals Hom denomina hermenèutica la interpretació de texts filosòfics i similars, i exegesi la interpretació bíblica

A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII

Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest Von Eyck bis Bruegel ‘D’Eyck a Bruegel’, 1921, Altniederländische Malerei ‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37

Format al seminari vigatà, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal Ordenat de sacerdot 1896, restà absolutament vinculat a l’obra del Museu, del qual fou nomenat conservador el 1898 deixà descrits en les Memòries anuals del museu els objectes que anava adquirint constantment La finalitat de documentar-les li creà aviat un mestratge que s’estengué als camps de l’arqueologia, de l’art i de la història per la rigorositat del mètode que s’imposà en la interpretació dels fets La publicació de…

Utilitza la perspectiva per a reproduir imatges panoràmiques de les ciutats, representades amb molta minuciositat, i la figura humana hi pot ser present o no Aquest tipus de pintura, normalment de proporcions mitjanes o petites i destinada sovint a un públic integrat per viatgers a la recerca d’un record, s’estengué des de Venècia per la resta d’Europa Cal incloure dins el vedutisme tots els pintors que deriven d’aquesta concepció de la veduta ‘vista’, però els principals artistes d’aquest gènere de l’escola veneciana foren Il Canaletto , Bernardo Bellotto  i Francesco Guardi , mentre que de…

Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides s IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de la…