Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Mario Merz
Art
Artista plàstic italià.
Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters
Richard Long
Art
Artista anglès.
Treballa bàsicament en escultura S'ha relacionat amb el corrent del land art i l’interessa teòricament l’art conceptual El seu treball s’inscriu en la natura, el lloc on és realitzat i des d’on ha de ser comprès L’any 1964 realitzà la seva primera obra a l’aire lliure, A Snowball Track Sempre a l’aire lliure, apila pedres, troncs, en formes geomètriques simples L’any 2002, en l’obertura del CaixaForum, com a part de la collecció, es presentà l’obra Cercle català Fou guanyador del premi Turner 1989
art birmà
Art
Art desenvolupat pel poble birmà.
Fou molt influït des de l’inici per l’art indi, especialment el pala bengalí Als ss IX-XIII corresponen els temples més importants del país, sobretot els edificats a partir del regnat d’Amiruddha 1044-77 En sobresurten les construccions de Pagan, especialment el temple d’Ananda 1082-90, edificat en temps del rei Kyanzittha 1084-1112 La refinada arquitectura, de fusta, de Mandalay s XIX palesa la supervivència de les antigues tradicions arquitectòniques a l’època moderna Els stupa i les pagodes birmanes eren construïts amb maons cuits i ornats amb revestiments de terra cuita o de rajola Els…
François Morellet
Art
Artista francès.
Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys…
art popular
art popular Figura femenina de fusta tallada de (cultura fang, Guinea)
© Fototeca.cat
Art
Denominació aplicada a determinats objectes realitzats, en general anònimament, per estaments no dominants d’una societat, amb finalitats principalment decoratives, magicoreligioses o utilitàries, i sovint amb materials simples.
Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre…
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…