Resultats de la cerca

Conegué les noves tendències artístiques europees Com a pintor, mal comprès al seu temps, esdevingué un dels més purs impressionistes peninsulars Museo de Arte Moderno, Madrid Gran colleccionista d’art i especialista en Velázquez, l’any 1898 publicà una monografia bàsica sobre aquest pintor

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià

Iniciat 1914 per Vladimir Tatlin Monument a la III Internacional, 1920, formulat pels germans Naum Gabo i Anton Pevsner en el Manifest realista 1920 a Moscou, i plasmat en llur obra escultòrica, constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans travats dins l’espai En el camp de l’arquitectura sobresurten els projectes d’El Lisickij i de Marcel Breuer Aquest moviment inclou també el neoconstructivisme de les tendències geomètriques les construccions decoratives de Torres-García, 1934 i cinètiques Vasarély, 1944

El seu treball s’inclou dins les tendències cinètiques Des del 1950 exercí de professor a la facultat d’arquitectura del Technion Israel Institute of Technology de Haifa L’any 1962 publicà Robot Art The Hopeful Monster Designà les seves construccions com “robot-art”, projeccions de llum solar, que aprofiten el moviment de rotació de la terra per a crear pintures constantment canviants en sales enfosquides També utilitzà el moviment de l’aigua i l’energia del vent com a forces motrius per a produir formes contínuament canviants que configuren una noció d’obra d’art en constant…

Les manifestacions més interessants d’aquest art són el Colonial Style i l’estil hispanocolonial El primer es desenvolupà als segles XVII i XVIII a les colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, i el segon fou una conjunció de les tendències artístiques espanyoles i d’elements precolombins Aquest es desenvolupà durant els segles XVI-XVIII i produí nombroses construccions a Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Equador, el Perú i les Filipines Els estils van del gòtic tardà al neoclàssic, passant pel mudèjar, el plateresc, el renaixement italià i el barroc Són importants el palau…

Format a Llotja, Barcelona, com a pintor Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920 Fundà i dirigí la revista Parthenon , i collaborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona 1928 A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou 1948 i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències Collaborador assidu d' El Correo Catalán , són especialment…

Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art conceptual , el land…