Resultats de la cerca

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació cinètica, les…

Iniciat 1914 per Vladimir Tatlin Monument a la III Internacional, 1920, formulat pels germans Naum Gabo i Anton Pevsner en el Manifest realista 1920 a Moscou, i plasmat en llur obra escultòrica, constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans travats dins l’espai En el camp de l’arquitectura sobresurten els projectes d’El Lisickij i de Marcel Breuer Aquest moviment inclou també el neoconstructivisme de les tendències geomètriques les construccions decoratives de Torres-García, 1934 i cinètiques Vasarély, 1944

L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres L’art òptic es…

Utilitzat com a tècnica bàsica en la creació artística contemporània, permeté a Picasso i a Braque un contacte directe amb el món sensible i marcà l’evolució vers el període del cubisme sintètic Uns altres cubistes J Gris, F Kupka, N Altmann, etc i els dadaistes en els quals canvià de sentit, puix que no pretenien la creació d’una obra d’art, sinó la destrucció se’n serviren K Schwitters, M Ernst i els surrealistes hi excelliren amb una gran imaginació En el període d’entreguerres i posteriorment, el collage ha permès d’incorporar tota mena d’objectes i de detritus industrials a la tela o a…

Introducció El 2017 va ser l’any que se celebrà el centenari de la Revolució Russa i també el de l’emblemàtica Font de Marcel Duchamp, esdeveniments que van marcar la cultura del segle xx En el context català, les arts i el patrimoni van seguir patint la crisi Les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades pel procés polític, que va eclipsar l’àmbit informatiu i totes les dinàmiques de les institucions dedicades a l’art, sobretot les públiques L’Administració de l’Estat i la de Catalunya van seguir sense invertir gaire en cultura, i tampoc no van arribar els canvis…