Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
categoria tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels grups en què s’apleguen les lletres tipogràfiques que presenten característiques afins des del punt de vista formal, històric o estètic.
Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres
estil de lletra
Disseny i arts gràfiques
Repertori de glifs d’una lletra que presenten característiques de disseny uniformes, especialment el grau d’inclinació, el gruix o l’amplada.
Són estils de lletra, per exemple, l’Arial rodona, l’Arial cursiva o l’Arial negreta
gràcia
Disseny i arts gràfiques
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes.
escola de la Haia
Munyir de vaques sota el salze (aprox. 1850-1900), de Jan Hendrik Weissenbruch
Art
Pintura
Escola pictòrica (1870-80), inspirada en l’escola de Barbizon i en les primeres conquestes de l’impressionisme.
En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris
fortunyisme
Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…
de casacón
Pintura
Dit amb un cert matís despectiu, del gènere pictòric (pintura de casacón) del segle XIX centrat en la temàtica anecdòtica d’ambient setcentista que, a imitació d’Ernest Meissonier, Adolf von Menzel i Marià Fortuny, conrearen nombrosos artistes, com José Jiménez Aranda, Francesc Domingo i Marquès, Eduardo Zamacois i, fins i tot, Antoni Gisbert.
coixinet
Disseny i arts gràfiques
Signe gràfic (#) consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.
pompier
Pintura
Qualificatiu donat, en un principi despectivament, al pintor i a la pintura que al segle XIX francès seguia amb brillantor i opulència esquemes estètics romàntics —historicistes i retòrics— havent triomfat ja el realisme.
El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers pompiers en francès Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé…