Resultats de la cerca

Durant l’època dels bàrbars el mot tipificava tota mena de furts i robatoris fets durant el dia, i sovint les penes més greus, fins i tot la forca, eren aplicades als lladres de camins Fins a l’entrada en vigor de l’actual codi penal espanyol 1996, jurídicament la rapinya era inclosa en el concepte de robatori

Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo

Format a Llotja Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor Sensible aquarellista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarella de Barcelona President 1955 de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, n'esdevingué director el 1964 És representat a museus de Barcelona i Figueres

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona La seva obra s’adscriu al realisme poètic Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brusselles, en diverses ciutats alemanyes i a Milà Ha participat en diverses fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa L’any 2001 presentà una exposició antològica amb 50 peces al Centre Cultural Pelaires de Palma

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

Format a Gant i a Brusselles El 1884 fundà el Cercle dels XX A París s’adherí entusiàsticament al divisionisme, conservant, però, una composició i un dibuix tradicionals L’aplicà al paisatge i també al retrat Octave Maus , 1885, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles Establert a París 1898, pintà La lectura , retrat collectiu d’intellectuals amics —Verhaeren, Maeterlinck, Gide, etc— 1903, Museum voor Schone Kunsten, Gant El seu divisionisme s’anà diluint i evolucionà cap a una major amplitud de la pinzellada S'interessà activament, també, per la renovació de les arts aplicades…

Aquesta facultat legislativa era inherent a la mateixa magistratura i obeïa l’exercici de l' imperium i el dret dels ciutadans romans de conèixer les normes que els serien aplicades En un inici, la promulgació de l’edicte era feta verbalment en reunió pública convocada a aquest efecte, i posteriorment en taulers de fusta fixats als llocs públics Aquesta forma legislativa es mantingué sota l’Imperi en assumir el cèsar les magistratures, i evolucionà en el marc de les constitucions imperials constitució A la Catalunya medieval les ordinacions ordinació dels organismes de l’…

Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona Llotja, es dedicà primer a la pintura i al dibuix abans d’iniciar-se en la pràctica de l’escultura La transició a la tridimensionalitat sorgí de manera natural tot cercant donar volum a la forma plana La seva obra escultòrica, amb pocs canvis estilístics, s’inscriu en el constructivisme d’avantguarda Es caracteritza per una abstracció austera, de formes primàries i superfícies depurades Utilitza materials duradors, generalment planxes de ferro de poc gruix, soldades entre si, en les quals el buit i el ple estableixen un…

Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a Barcelona, Madrid…