Resultats de la cerca

Autodidacte Començà la seva activitat els anys trenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual  La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de diferents indrets del Vallès Oriental…

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra L’any 1996 presentà una exposició individual al palau de la Virreina de Barcelona i el 2003 Nel mezzo del cammin 2003 fou l’obra guanyadora del XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura, al Museu d’Art Modern de Tarragona L’any 2003 installà l’escultura…

Estudià a la Llotja de Barcelona, i participà a l’Exposició Internacional d’Art de la ciutat L’any 1917 es desplaçà a Madrid on visqué amb el seu cosí, el també escultor Julio Antonio A la mort d’aquest, Costa es traslladà a America del Sud fins el 1925, quan retornà a Madrid Exposà nombroses vegades a Madrid, Barcelona, Vigo, Reus, Saragossa i Móra d’Ebre La seva obra escultòrica El remador , de bronze Els sirgadors , de pedra calcaria de Calatorao Els segadors , també de pedra calcària etc i pictòrica El carrer de la Barca de Móra d’Ebre , Sínia , Miravet , La Picossa , L’Ebre prop de…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…

Format a l’escola de Sant Carles des del 1919 Exposà a la Sala Blava de València el 1928, l’any següent a Barcelona i el 1930 a Madrid Participà en l’Exposición de Artistas Ibéricos 1933 i viatjà pels països nòrdics i Alemanya Residí i exposà a Itàlia, França, Holanda i Bèlgica 1935, becat per l’Academia de San Fernando El 1948 el seu retrat d’Azorín li valgué la primera medalla de l’exposició nacional de belles arts de Madrid Participà en les biennals de Venècia 1948 i Pittsburg 1950 i fou nomenat catedràtic de l’escola de Sant Carles de València, que després dirigí El 1953 i el 1956 viatjà…

Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta, especialment…

Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat més tard a les…

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles, entre els quals…