Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso  Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la…

Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves

Des del 1900 viatjà a París, on prengué coneixement de la pintura francesa Amic de Picasso i d’Apollinaire, s’interessà en el moviment cubista i hi participà Participà també en el Manifest Futurista i el signà 1910 Vers el 1916, a Ferrara, collaborà amb el seu amic De Chirico més tard retornà a un art naturalista i esdevingué animador del moviment Novecento

Després d’assimilar els moviments d’avantguarda s’orientà cap al realisme Anà a Itàlia per estudiar els pintors antics, especialment Il Caravaggio El 1926 participà en l’escola de Montparnasse, però retornà a Itàlia Conreà un realisme fotogràfic de colors molt vius i un dibuix molt rigorós Féu algunes composicions de gran format Els dos àngels , Natura morta amb mirall És autor de l’autobiografia La mia avventura 1963

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc

Format a Còrdova, el 1649 retornà a Sevilla, on fundà l’acadèmia de dibuix i pintura 1660 És el més clar representant del barroc a la península Ibèrica Les seves obres tenen un gran moviment compositiu L' horror vacui i el tractament pictòric són els trets més característics del seu art Conceptualment s’inscriu en el corrent contrareformista Els seus quadres de vanitas són una bona mostra d’això Cal destacar-ne In ictu oculi i Finis gloriae mundi , a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672

Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial