Resultats de la cerca

L’any 1945 presentà la seva primera exposició individual a Granollers, on exposà sovint com també a Barcelona, Andorra, Vigo, Madrid i Saragossa Conreà bàsicament el paisatge, el retrat i la natura morta

La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…

Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al vitrall de la…

Francesc Vergós I consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell 1417 El seu germà Jaume Vergós I és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422 el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat Francesc Vergós II, fill de Francesc I, a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, collaborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu 1443 per a la capella de l’hospital del mateix nom el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta…

Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la…

Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la…