Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974

Fou influït per Manet i per Degas, i participà en les exposicions impressionistes del 1879, el 1880, el 1881 i el 1886 Es dedicà a la caricatura, on resultà particularment ferotge en la de caire polític tingué difusió a “Le Courier Français” i “Le Figaro”, i fou un dels fundadors de “Le Fifre” i de “Psst" Es lliurà a un misticisme religiós mitjançant la tècnica de l’aiguafort La seva obra, precursora de l’expressionisme, influí sobre Picasso

Fou influït per l’obra de WBlake i pel surrealisme A partir del 1934 la seva pintura prengué com a base la visió casual d’objectes i formes vegetals i minerals, que transformà en tòtems plens d’allusions psicoanalítiques Entre el 1939 i el 1945 compongué allucinants visions de la guerra El 1947 conegué Picasso, que l’influí notablement en la seva posterior trajectòria surrealista expressionista Cal destacar la seva Crucifixió 1945, per a l’església de Saint Matthewm, a Northampton

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona 1959 Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Format a Màlaga amb BFerrandis Catedràtic de colorit i composició de l’Escuela de Bellas Artes de Màlaga el 1868, esdevingué també conservador del Museo Provincial Íntim amic d’AMuñoz i Degrain Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona Conreà la natura morta i la pintura de coloms Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres

Tingué influències, en un primer moment, del muralisme mexicà i, des del 1935, de Picasso i els surrealistes europeus Gràcies a l’ajut del crític d’art G Greenberg, arribà a ésser conegut i el 1949 era ja considerat com un mestre indiscutible de l’abstracció Fou el membre més important de l’ action-painting Produí amb la tècnica del dripping , o sia de deixar regalimar la pintura des de pots foradats sobre enormes teles esteses a terra, obres on materialitza i fixa les seves pulsions més immediates i l’afrontament amb la seva pròpia pràctica pictòrica en una relació subjecte-…

Figuratiu i dotat d’un gran domini del dibuix, conreà la figura especialment el nu al carbó i la natura morta Féu nombroses exposicions, que la crítica remarcà favorablement, i la seva obra fou adquirida per colleccionistes d’arreu del món Retratà personalitats com ara Enric Borràs, Eugeni II, de l’antiga dinastia Làscaris Comnè de Grècia i Bizanci, Pau Casals i Picasso El 1991 fou fundada la Pinacoteca Lluís Gallart, inclosa dins del Museu-Arxiu de Calella, que conté més de mil obres seves La resta és repartida en museus i en colleccions a Zuric, Ginebra, Munic, Estocolm, Nova…

Estudià a Llotja i a Belles Arts A vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del grup Postectura Fou fundador i professor de l’escola d’expressió L’Arc La seva obra, en vers i en prosa, és altament autobiogràfica i, des d’una pretesa senzillesa formal, conté una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX Collaborà en nombroses publicacions Cavall Fort , Reduccions , Avui o Tele-exprés , entre d’altres Juntament amb la seva esposa, la pintora i pedagoga Esther Boix , escriví  Ús i funció formativa de l’expressió plàstica 1973, El segle de Picasso…