Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Mateu Lopes
Pintura
Pintor.
Format a València, s’establí a Mallorca, on traçà el retaule major de l’obreria de la parròquia de Santa Eulàlia 1548 És autor de diverses obres de caire religiós a Calvià, al Museu Parroquial d’Alcúdia, a la catedral d’Eivissa, a la Societat Arqueològica Lulliana, a la parròquia de Montuïri — on residí — , etc El seu fill Mateu Lopes II Montuïri, Mallorca, 1549 — , també pintor, continuà el retaule del seu poble, iniciat pel seu pare, i féu obres al convent de Santa Clara, entre les quals una Anunciació 1590 Reflectí, amb més qualitat que el seu pare, la influència del…
Quentin Massys
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble a Lovaina de Thierry i Albert Bouts, apareix actiu a Anvers el 1491 Influït per l’art de Leonardo, la seva obra incorpora el sfumato llombard i la manera del renaixement transalpí a l’execució de les formes arquitectòniques Hom destaca, però, la continuació del realisme conreat als Països Baixos El canvista i la seva muller, Musée du Louvre La introducció de la picaresca, que continuà al llarg del segle XVII, és patent en la seva obra El vell enamorat coll particular, París Cal assenyalar la seva influència en la formació de l’escola d’Évora Portugal per deixebles seus
Vincenzo Carducci
Pintura
Pintor.
Es traslladà a la península Ibèrica 1585 —on és conegut amb el nom de Vicente Carducho — amb el seu germà Bartolomeo Carducci Florència 1560 — Madrid 1610, deixeble de FZuccaro Evolucionà cap a un realisme acusat Predicació de Sant Joan Baptista, Academia de San Fernando, 1610, i introduí un esperit progressivament grandiós i monumental retaule major de Guadalupe Continuà sota les premisses d’un naturalisme no extremat, un concepte cromàtic venecià i una preocupació pels contrasts lumínics poc violents en són exemples les 56 teles que realitzà per a la cartoixa d’El Paular…
Miquel Massot i Tetas
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…
mestre dels Perea
Pintura
Nom donat al pintor del darrer quart del s XV, actiu a València i tot el seu regne.
Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de Belles Arts
Francesc Garcia i Vilella
Pintura
Pintor.
Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la galeria El…
Roser Agell i Cisa
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i gravadora.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i…
Il Sodoma
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Antonio Bazzi, pintor italià.
Aprengué la tècnica amb Lda Vinci i rebé l’influx de LSignorelli i del Perugino Malgrat que treballà a Roma, al Vaticà 1508 i al Palazzo Farnese ~1513, la seva activitat es desenvolupà preferentment a Siena, on s’establí el 1501 Féu, entre altres obres, els frescs del monestir de Sant'Anna in Campana, Pienza 1503, continuà el cicle iniciat per LSignorelli al convent de Monte Oliveto Maggiore, Siena 1505-08 i decorà la capella de Santa Caterina a San Domenico de Siena 1526 El seu estil, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un to malenconiós i afectat i per una concepció…
Shichiro Enjoji
Pintura
Pintor japonès.
Estudià a l’acadèmia Suidobata de Tòquio i amb el pintor Ito Teixo El 1974 es traslladà a Barcelona i continuà el seu aprenentatge a Llotja, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Féu la seva primera exposició individual el 1977, a Barcelona, i ha concorregut amb èxit a diversos certàmens el 1979 guanyà el premi de dibuix Joan Miró i el 1980 fou finalista de la tercera Biennal Internacional de Barcelona La superfície de les seves pintures es presenta descomposta en diverses figures geomètriques, com si es tractés de…
Joachim Patinir
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de GDavid, fou el primer artista flamenc que convertí el paisatge en protagonista principal del quadre, malgrat que continuà la tradició de collocar un tema religiós o mitològic en primer terme, sovint pintat per altres artistes, entre ells el seu amic QMetsys És autor, entre altres obres, del Martiri de Santa Caterina Kunsthistorisches Museum, Viena, de La fugida a Egipte Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers i del Pas de la llacuna Estígia Museo del Prado, Madrid, el paisatge de les quals, sempre de to fantasiós malgrat la inclusió d’elements naturalistes,…