Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Serra
Pintura
Família de pintors de Barcelona, activa a la segona meitat del segle XIV.
Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II, del qual hi…
Antoni Peris
Pintura
Pintor.
Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols resta un…
Manuel Martínez i Hugué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i…
Josep Navarro i Vives
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956 El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l’École des Beaux Arts de París, i el 1959 una segona beca li permeté estudiar a la Saint Martin’s School of Art de Londres El 1961 guanyà la British Railways Poster Competition Establert des del 1963 definitivament a Barcelona, en una primera etapa la seva obra combinà l’aproximació informalista amb el geometrisme sèrie Portes El 1970 s’incorporà al grup Muestra…
Jaume Ferrer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, conegut com a Jaume Ferrer I.
Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…
Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor holandès.
Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…
barba
Pintura
Acumulació de recobriments pictòrics (capes de preparació, de pintura, de vernís, de pa d’or, etc) formada al voltant de la motllura o dins la junta que resta entre la motllura i la superfície d’un retaule si el marc forma conjunt amb la taula.
Aquests elements tenen importància perquè poden informar sobre alguna particularitat de la tendència emprada per l’artista, i solen fer-se visibles quan hom separa les diverses peces en els processos de restauració
Xavier Gosé i Rovira
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina 1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire i L’Assiete au Beurre , que…
Alonso Berruguete
Escultura
Pintura
Escultor i pintor castellà; fill de Pedro Berruguete.
Entre el 1508 i el 1516, aproximadament, treballà a Roma i a Florència, i fou ajudat per Miquel Àngel, el qual influí decisivament en la seva formació artística A aquesta època hom ha atribuït un grup de pintures d’un manierisme precoç Quan en tornà 1517, estigué vinculat, com a pintor del rei , a la cort de Carles V, per a la qual dugué a terme diversos encàrrecs de pintura i escultura, però no aconseguí de consolidar el favor de l’emperador i, després del 1526, restà definitivament apartat del cercle cortesà A partir d’aleshores es dedicà, a Valladolid, principalment a l’…
Anton van Dyck
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc, deixeble de Van Galen.
Al taller de Rubens conreà la pintura religiosa El preniment , Museo del Prado El seu estil, influït per la personalitat del mestre, començà a definir-se A les masses volumètriques i a les formes apassionades de Rubens contraposa un cànon més estilitzat i elegant i una major serenor la seva gamma cromàtica és menys violenta Després d’una curta estada a Anglaterra 1620, anà a Itàlia 1621 El contacte amb l’aristocràcia de Màntua, Torí, Milà i sobretot Gènova 1622-27 condicionà la seva dedicació plena al gènere del retrat, en la realització del qual rebé influències de l’escola veneciana i…