Resultats de la cerca

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Deixeble de BGozzoli A Florència pintà al fresc a l’església de l’Annunziata ~1475, San Filippo Benizzi i a la de Sant’ Ambrogio Miracle del Sant Sagrament El 1481 fou cridat a Roma on, juntament amb Botticelli, Ghirlandaio, Perugino i d’altres, participà en la decoració de la Capella Sixtina D’acord amb la tendència dominant de l’escola florentina, la seva obra s’orientà cap a formes naturalistes Fou mestre de Fra Bartolommeo della Porta i de Piero di Cosimo

Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99

Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme

Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto

Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans

Influït per Giovanni da Fabriano, entre les seves obres firmades cal esmentar Mare de Déu amb l’Infant i santa Anna Pinacoteca Vaticana i les Esposalles de la Mare de Déu Museo di Sanseverino Juntament amb el seu germà Iacopo Salimbeni Sanseverino — ~1427, també pintor, realitzà els frescs de la catedral vella de Sanseverino i de l’oratori de San Giovanni a Urbino 1416, que per llur caràcter narratiu mostren una influència de la miniatura Ambdós germans representen a la regió de les Marques el corrent gòtic internacional

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc