Resultats de la cerca

Deixebla del seu oncle Rafael Benet Començà a fer exposicions amb el grup Els Vuit 1946, després individuals a Barcelona i a Madrid Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Casada amb el pintor Albert Ràfols i Casamada , el 1967 fundà amb aquest l’escola de disseny Eina , de la qual fou professora Partí d’un fauvisme colorista de construcció cubista i passà a fer una pintura d’imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat Els anys setanta adoptà la tècnica del collage , amb la qual realitzà una sèrie de treballs composts amb elements d’ornamentació naïf, d’…

Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958  Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…

Autodidacte, participà granment en l’activitat artística gironina dels anys vint i trenta Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar 1930, organitzà la Fira de Mostres de Girona 1932-35 i exposà individualment i collectivament les seves pintures, de caràcter paisatgístic, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França 1939-50 i en haver retornat a Girona

Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre…

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

Amb el perpinyanès Joan Moles pintà el retaule major de Calella 1550 A Barcelona, el 1577, feu les portes, d’un renaixentisme lleugerament amanerat, del retaule dels fusters a la catedral

Era fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech En les seves pintures, d’execució acurada, pròxima a l’hiperrealisme —fou un dels més personals representants de l’hiperrealisme o realisme màgic a Catalunya—, tracta el paisatge urbà amb desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, perseguint la revelació de la geometria que hi és implícita i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s’apropa al caràcter de la pintura metafísica Exposà des del 1965

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de…

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…