Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…

Anà a Roma, on conegué la pintura dels natzarens, en la segona generació dels quals pot ésser inclòs Paisatgista, s’estimava més l’estudi directe de la natura que no l’obra pensada Els seus paisatges inclouen molt poc la figura humana Castell al cim d’una muntanya, Paisatge pintoresc

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando

Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories estètiques a l’…

Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…

De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París, celebrà una important…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…

Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja, en morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà el taller de decoració familiar de Terrassa Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid El 1914 fou cofundador del gremi d’artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata Bages i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa El seu estil, amant de llums properes al…

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com a cartellista…

Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…