Resultats de la cerca

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa…

Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori del monestir d’Escaladei, del qual fou també prior

Ciutadà de Barcelona, probable deixeble i seguidor del taller de Ferrer Bassa, fou mestre de Pere Serra És autor del retaule de la capella reial del palau de l’Almudaina de Mallorca 1353-58, la peça central del qual és a Lisboa un fragment és a la Societat Arqueològica Lulliana Illuminà un saltiri de Pere III 1352 Pintà el guardapols d’un retaule de la capella del castell de Lleida 1356 i un retaule dels set goigs de la Mare de Déu destinat a la capella reial de Saragossa 1358 decorà amb els dotze signes zodiacals el pom d’una espasa reial 1359 Li poden ésser atribuïts el retaule…

Fill del pintor Jaume Gonçalvo la Seu d’Urgell — 1428, a qui ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la Seu Estigué associat amb Jaume Cirera i Bernat Puig, i és possible que collaborés en el retaule de Sant Pere de la Seu d’Urgell Museu Nacional d’Art de Catalunya i altres colleccions És autor del reliquiari de Sant Fructuós catedral d’Urgell Hom l’identifica sovint amb l’hipotètic mestre d’All

Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París Integrat en la Colla del Safrà , fou amic de joventut d’Eduard Marquina — que esdevingué cunyat seu — i de Luis de Zulueta Malgrat la diferència d’edat, s’integrà al grup de Rusiñol i Casas i fou un dels entronitzadors dels Grecos a Sitges 1894 Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896, 1898 El 1895 exposà, amb Casas, a can Parés, on participà sovint a les exposicions de Belles Arts que s’organitzaven anualment El 1898 participà al Salon National de París Illustrà els Fulls de la vida 1898 de…

Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Format a San Fernando, on el 1771 esdevingué acadèmic supernumerari Per encàrrec de Carles III 1781 pintà cent vint vistes dels ports de mar, arsenals i badies de l’Estat espanyol algunes conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo del Prado Fou nomenat pintor de cambra de Carles IV 1794