Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…

L’equip es plantejà tot el procés de creació pictòrica com un treball collectiu, i en aquest sentit s’articulà amb les intencions ètiques i estètiques que configurà els corrents “Crònica de la Realitat” i “Estampa Popular”, amb una més forta radicalització iconoclasta davant la pintura tradicional que utilitzà grans contrasts temàtics a través de muntatges que tingueren molt a veure amb les tècniques cinematogràfiques L’enterrament de l’estudiant Orgaz, Populorum Progressio, Acer fred per a tu, amic , etc A nivell de llenguatge, un dels trets que l’Equip Realitat compartí amb d’…

El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren…

Es formà al Croydon College of Art de Londres 1965-68 i a la Universitat de Newcastle 1968-72 Des del 1975 viu i treballa a Nova York, i el 1983 es nacionalitzà nord-americà Fa freqüents estades a Barcelona, ciutat en la qual té un estudi des del 1994, i a Munic, on del 2002 al 2007 fou professor de pintura a l’Akademie der Bildenden Künste Ha exercit la docència en escoles d’art i en diverses universitats també a la Gran Bretanya i als Estats Units L’any 2000 fou nomenat membre honorari del London Institute of Arts and Letters Treballa amb un vocabulari formal limitat voluntàriament a…

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el…

Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…

El procediment és conegut des de l’època del romànic, en què, per imitar els frontals d’or autèntic, estanyaven els de fusta i hi aplicaven colradura per obtenir un aspecte similar

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…